l comissari jubilat José Manuel Villarejo va sol·licitar al Jutjat Central d'Instrucció Número 6 de l'Audiència Nacional adherir-se al recurs de reforma i subsidiari d'apel·lació presentat per l'empresària alemanya Corinna Larsen contra la reobertura de la peça «Carol», que es basa en unes converses entre tots dos, per determinar si aquesta li va fer un encàrrec.

La defensa de Villajero al·lega en el seu escrit que en la data en què van ocórrer els fets investigats del seu client ja «no era un funcionari públic i, per tant, no pot constituir un delicte de suborn passiu», «sent aquest l'únic fonament de la reobertura de la causa».

No obstant això, també fa seves les al·legacions realitzades per Larsen en el recurs presentat el passat 14 d'agost, d'acord amb les quals «els fets no són nous sinó que es presenten ara, en un degoteig incessant i a conveniència, com en general s'està fent en tota la causa».

El titular d'aquest jutjat, Manuel García Castelló, va ordenar a un acte del 27 de juliol passat reobrir la peça «Carol» del cas contra Villarejo pels àudios d'una conversa amb Larsen que va tenir lloc el 7 d'octubre de 2016 a Londres i que van ser aportats per la investigació policial el 31 de gener del 2019.

Possible encàrrec

El jutge de l'Audiència Nacional busca determinar amb això «la possible existència d'un encàrrec per part de la senyora Larsen al senyor Villarejo» perquè aquest investigués a l'assistent personal de l'empresària alemanya, que estava preocupada per les converses telefòniques que mantenia la seva ajudant.

La peça «Carol» es refereix als àudios d'unes converses mantingudes entre 2014 i 2015 entre Villarejo i Larsen sobre els suposats negocis ocults de Rei emèrit, Joan Carles I, tot i que García Castelló va ordenar el seu sobreseïment provisional el 7 de setembre de 2018.

La defensa de Villarejo sosté, en la mateixa línia que Larsen, que «malgrat trobar-se tots ells (els àudios) al registre inicial al novembre de 2017 es van presentar a informe policial de 19 de març de 2019, el que va donar lloc a una sèrie de diligències processals vertiginoses».

«En aquest cas, es porten ara uns 'nous' àudios com a justificació de la reobertura quan tots ells estaven a disposició de la investigació des del principi sent els mateixos només una part de tots els àudios existents, que no s'han unit a la peça per raons que desconeixem», apunta.

D'altra banda, la defensa de Villarejo anuncia un recurs contra la diligència d'ordenació del passat 18 d'agost a la qual se li nega la seva petició de suspendre els terminis fins que pugui accedir a una «còpia íntegra» de totes les actuacions perquè, d'acord amb la resolució judicial, a la vostra disposició a la Secretaria del Jutjat. Villarejo afirma, en canvi, que des de setembre de 2018 «ha vingut sol·licitant l'accés a la peça un cop alçat el secret de sumari, el que ha estat denegat pel Tribunal».

L'advocat de Villajero, Antonio José García Cabrera, esgrimeix que «no és admissible la pràctica adoptada pel Tribunal que no es pugui obtenir còpia i / o testimoni de les actuacions», fet que abocaria a les parts, segons exposa, a recórrer «resolucions judicials a cegues».

«D'aquesta manera, els fonaments fàctics i jurídics considerats per l'instructor en la resolució constitueixen un arcà tancat que només ell coneix», retreu, argumentant que això «vulnera el dret a la defensa i a un procés públic amb totes les garanties i que causa indefensió».

Compareixença a la Cambra

EH Bildu, ERC, Junts per Catalunya, CUP i BNG van reiterar ahir la seva petició perquè el president de Govern, Pedro Sánchez, comparegui al Congrés sobre la «fugida» del Rei emèrit Joan Carles I i van considerar que no es pot denegar perquè atemptaria contra el seu dret al control parlamentari.

Segons va manifestar la portaveu adjunta d'ERC, Carolina Telechea, en una roda de premsa conjunta, la Mesa del Congrés no pot tornar a rebutjar aquesta sol·licitud al·legant que és una matèria aliena al Govern, com ha fet amb l'anterior petició.

«Això atempta contra el nostre dret fonamental al control parlamentari en una operació d'encobriment de la monarquia per tapar les seves vergonyes», va afirmar.