La policia de Berlín investiga l'intent d'«assalt» per part d'uns 200 ultradretans del Reichstag, la seu del Parlament alemany, que va tenir lloc dissabte després d'una manifestació contra les restriccions per la pandèmia que va aplegar unes 30.000 persones. Les imatges de militants de la dreta radical, alguns d'ells amb banderes anticonstitucionals de l'antic Reich i símbols nazis, a l'escalinata de la seu parlamentària han causat estupor entre la gran coalició de Govern alemany.
El president alemany, Frank-Walter Steinmeier, va condemnar l'intent d'ocupació de la seu de Parlament. «Les banderes del Reich i els crits ultradretans davant del Parlament són un atac intolerable al cor de la nostra democràcia», va afirmar Steinmeier, en al·lusió a la simbologia nazi que van desplegar aquests grups sobre l'escalinata de l'edifici.
«Qui estigui en desacord amb les restriccions o les consideri innecessàries pot expressar-ho públicament, però la meva comprensió acaba quan els manifestants es deixen arrossegar pels enemics de la democràcia i agitadors polítics», va advertir.
«L'edifici del Reichstag és el centre simbòlic de la nostra democràcia. És intolerable que el facin servir extremistes caòtics per als seus fins», va apuntar per part seva el ministre d'Interior, Horst Seehofer. «És una vergonya veure banderes del Reich davant el nostre Parlament», va assegurar el titular d'Exteriors, Heiko Maas, a través del seu compte a Twitter. «No es pot estar sempre present a tot arreu. Van aprofitar un buit per superar el cordó de seguretat i pujar a l'escalinata», va afirmar el portaveu de la policia, Thilo Cablitz.
La intenció d'«ocupar» la seu parlamentària havia estat anunciada a través de les xarxes socials dies abans de la manifestació. La policia havia desplegat un dispositiu de 3.000 agents per garantir la seguretat en un dia en què s'havien convocat un centenar de concentracions i actes diversos.
El Reichstag va ser acordonat, però en el moment de produir-se els incidents només hi havia tres agents per contenir els ultres. El grup va aconseguir finalment superar tanques i pujar a les escalinates.
Al llarg de la jornada de mobilització contra les restriccions es van produir unes 300 detencions, majoritàriament d'ultradretans. Els incidents més greus es van produir davant l'ambaixada de Rússia, on es va dissoldre una concentració d'uns 2.000 radicals, que a continuació es van dirigir cap al Reichstag.
El grup s'havia disgregat de la manifestació convocada per col·lectius d'orientacions diverses contra les restriccions pel coronavirus. La gran marxa va ser dissolta per la policia, per no respectar les mesures de distanciament, però posteriorment hi va haver una altra concentració de més de 30.000 persones a la Columna de Victòria.
El nucli de les concentracions d'ultradretans, tant a l'ambaixada russa com després a la seu parlamentària, el formaven seguidors del moviment «identitari» dels Reichburger (Ciutadans del Reich), que no reconeixen la República Federal d'Alemanya (RFA) i rebutgen el seu ordre jurídic.
Crits de suport a Putin
Mentre mostraven les seves banderes anticonstitucionals davant l'ambaixada russa, entre crits de suport al president de Rússia, Vladímir Putin, i consignes i cartells hostils contra la cancellera alemanya, Angela Merkel, hi va haver llançaments d'ampolles i altres objectes contra els antiavalots. En el grup es van barrejar així mateix coneguts defensors de teories de la conspiració, com el cuiner vegà germano-turc Attila Hildmann, màxima figura d'aquests moviments, que va acabar detingut.
La presència d'elements ultradretans es va fer molt evident durant tota la jornada de mobilització, com ha anat passant en les successives convocatòries que s'han desenvolupat des de juliol a diferents llocs d'Alemanya contra les restriccions.
