El president de la CEOE, Antonio Garamendi, afronta una tardor d'alt voltatge, preocupat per l'evolució de la pandèmia i ocupat en les negociacions pendents amb el Govern i els sindicats. Demà s'inicia a Palma de Mallorca la que decidirà la quarta pròrroga dels ertos. Una de les principals preocupacions entre les empreses és que l'evolució de la pandèmia acabi provocant noves restriccions sobre l'economia. La CEOE, de la mateixa manera que altres entitats com les cambres de comerç o el Banc d'Espanya, advoca per intensificar la inversió en rastrejos per domar el virus.

En quin moment es troba l'economia espanyola? La recuperació està en marxa o l'han frustrat els rebrots?

Ni una cosa ni l'altra. Hem de ser conscients que la crisi que vivim és fruit d'una malaltia. I, encara que és molt profunda, és conjuntural. Això vol dir que el dia que tinguem la vacuna estarem parlant d'un altre escenari. Les empreses espanyoles estan molt millor preparades que a l'anterior crisi.

Quins sectors veu pitjor?

Aquesta és la crisi del turisme. També ha afectat la indústria, però aquesta pandèmia ha provocat que 85 milions de persones que venien cada any a visitar-nos deixessin de fer-ho. I no només parlem de turisme, sinó de molts sectors i subsectors que s'han vist afectats. És fonamental recuperar aquesta imatge de l'«Espanya segura».

Aquest any el donem per perdut per al turisme?

Aquest any s'ha de donar per perdut. Per això és tan important el tema dels ertos, els icos i veure com hi ha una protecció total. Balears és una de les grans patidores. És el moment que els ajuntaments i les administracions territorials comencin a abaixar els Ibis. També seria molt oportú abaixar l'IVA, com va fer Alemanya.

Fins quan s'han de prorrogar els ertos de la covid?

Com a mínim, fins al juny del 2021. Perquè, per exemple en el cas de les Balears, això no s'arregla al desembre. Per la mateixa raó que en el seu dia vam dir que fins al desembre. Estem ara gestionant què passa al setembre quan nosaltres ja sabíem que això havia d'anar com a mínim fins al desembre.

I com s'han de prolongar?

Cal ajudar qui ho necessiti. Cal pagar a aquells que estiguin tancats. No té sentit que paguem als que estigui oberts. Paguem la Seguretat Social a qui necessita tenir algú de fora, perquè no hi ha demanda. I alhora treballem la demanda, perquè la gent està desitjant obrir.

La pròrroga s'ha de limitar a sectors concrets?

No s'ha de discriminar per sectors, sinó segons qui ho necessiti. Encara que és veritat que la majoria serà per al turisme. I que al turisme cal donar-li un tractament especial. Però això no ha de significar abandonar ningú.

Com va la negociació de la nova llei del teletreball?

Alguns pensarien que ha d'estar resolta, a mi em sembla que no té gaire sentit parlar d'un tema que cal deixar estable per a un futur en un moment excepcional. Ha arribat per quedar-se? Sí, però no com està ara. L'article 1 de l'Estatut dels Treballadors diu que l'organització de la feina la marca l'empresa. I després, té el seu què que vulguin que a l'empresa privada tot això funcioni ja i, no obstant això, a l'administració pública no. Donen consells que no compleixen.

Veu amb millors ulls l'últim esborrany que el primer avantprojecte de llei?

Al juliol, el Consell Econòmic i Social (CES) li va fer una estirada d'orelles grossíssima al Ministeri de Treball per saltar-se el diàleg social. Alguns s'ho han de fer mirar i, de fet, a través de la negociació, hem millorat notablement la qualitat de la norma i per això continua la negociació.

Té pendent amb els sindicats parlar de salaris, veu marge per a pujades?

Estant en el que estem, és complicat parlar de salaris. Crec que els propis sindicats ho entenen. L'objectiu ara és que la gent que està en erto torni a la feina i que la gent a l'atur trobi feina.

Com descriuria l'actual moment polític?

A Espanya cal moderació i sobra radicalitat. Hi ha molts més moderats que radicals, però els radicalismes d'un i altre costat ajuden molt poc. Especialment a la paraula confiança, que és també la clau per al BCE, perquè el deute estigui en el seu punt, perquè la gent vulgui invertir aquí.

El Govern encara el repte dels Pressupostos, quin missatge llançaria als partits i al líder de l'oposició, Pablo Casado, en particular?

Jo llançaria un missatge al líder de l'oposició i al president de Govern. Que s'asseguin i parlin. Que un escolti, però l'altre també. Ho dic perquè això no consisteix en que un escolti les propostes de l'altre, sinó que consolidin un espai d'acord. Els espanyols el que volem és el dia a dia, treballar en ordre i que la política doni menys notícies.

El Govern planteja apujar impostos a les grans empreses. Hi ha cabuda per a aquest augment?

No, els costos són costos conjunturals. Quan es parla dels ertos, per exemple, una part importantíssima és el subsidi d'atur per als treballadors. La pitjor manera perquè les empreses tornin a recuperar-se és amb més costos. Si volem que fons internacionals confiïn en el nostre país... Els altres països no ho estan fent.

Què representa per als empresaris els 140.000 milions dels fons europeus?

És una oportunitat històrica que hem de saber aprofitar. Hem de parlar de digitalització, de sostenibilitat, de reindustrialització... El nostre país avançarà moltíssim. És per això que la CEOE ha creat l'oficina tècnica de suport als projectes europeus, al costat de PWC.

Quin paper els toca jugar als agents socials en tot això?

Els agents socials estem demostrant que, malgrat les nostres diferències, ens vam asseure i seguim negociant. La gent agraeix que, des de posicions diferents, s'arribi a acords.

Si les xifres de contagis tornessin a empitjorar com a l'abril, el Govern ha de decretar un nou confinament?

No. A les empreses parlem sempre de prevenció. Cal posar les apps en marxa, fer els PCR i tot el possible perquè això no passi. Espanya no es pot permetre tancar una altra vegada. Perquè llavors sí que tindrem un problema de veritat. No entraré en el que calia fer abans o no, però el que no es pot fer és precisament el que s'ha fet abans. Que es posin d'acord i es coordinin totes les comunitats autònomes amb l'Estat. Estem a temps de poder gestionar-ho bé.

Les empreses estan preparades per a una tornada segura a la feina?

Crec que sí. I la prova del nou és que es deia que els rebrots passarien a l'últim trimestre i han començat ara, durant les vacances. I la majoria de les pimes a Espanya a l'estiu estan tancades. Els contagis han vingut per una mala praxi de la ciutadania. Les empreses estan preparades. En general estan molt més preparades. I el primer que no vol que s'encomani ningú és l'empresari. Perquè quan es contagia algú ha de tancar l'empresa, especialment en una pime.

Com recuperem aquesta imatge d'«Espanya segura» que vostè demana?

Un tema que hem de potenciar absolutament són les apps. Celebrem el pla de Govern en aquest sentit, però volem anar molt més enllà. I nosaltres tenim l'opció amb una app pròpia. Està molt pensada per a les empreses, per detectar amb qui han estat els treballadors.

Com funciona aquesta app?

Si una persona dóna positiu, la mateixa aplicació avisa la gent que ha detectat que ha estat amb aquesta persona en els últims 15 dies i en més d'una ocasió. Això vol dir que demà, en una fàbrica de 1.500 persones o en un oficina de 2.000 persones, si es detecta un cas no cal buidar l'edifici. Sinó que poden aïllar els 15 o 20 afectats. Compagina perfectament la part sanitària amb la part econòmica. Cal no oblidar-se de cap de les dues. Ho plantejarem als sindicats.

És partidari que els pares amb fills que siguin enviats a casa per una quarantena puguin cobrar una baixa per incapacitat temporal?

Per descomptat un permís retribuït no el veig. Si algú s'ha d'aïllar per ordre administrativa, s'haurà de fer càrrec l'Estat, no les empreses. Seria carregar sobre la part privada quelcom que no pot assumir. L'Estat ha de tenir-ho previst.