Caixabank, la tecera entitat espanyola per volum d'actius, i Bankia, la cinquena entitat del sector, estudien fusionar-se en una operació que es podria concretar en les properes setmanes. El moviment, afavorit per l'Estat, que és el principal accionista de Bankia, respon a la petició que va fer aquesta mateixa setmana el vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, en el sentit de consolidar el sistema bancari espanyol per fer front a les conseqüències de la covid-19.

Aquest moviment suposarà la creació d'un grup amb actius per valor de més de 650.000 milions d'euros, la major part a Espanya, el que el situaria de llarg com el major banc del país i el deixaria a prop dels actius a escala internacional del BBVA (750.000 milions d'euros).

La Fundació Bancària la Caixa seria l'accionista de referència de la nova entitat al costat del Frob, segons fonts finaceres, que asseguren que l'operació es comunicarà properament a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, (CNMV) com a fet rellevant per a coneixement dels accionistes de les dues entitats. Segons aquestes mateixes fonts, el president de l'entitat resultant seria José Ignacio Goirigolzarri, mentre que el conseller delegat seria Guillermo Gortazar. Jordi Gual, actual president de Caixabank, quedaria fora de l'operació. La seu estaria a València, on la tenen les dues entitats fusionades.

Les dues entitats ja van intentar fusionar-se l'any 2012, quan les presidien Isidre Fainé i Rodrigo Rato. Fainé és actualment president de la Fundació Bancària la Caixa, que es va veure sorpresa la darrera primavera amb l'anunci de Caixabank de reduir a la meitat el repartiment de dividends com a conseqüència de la pandèmia.

Fita en el rescat financer

La fusió marcaria una fita en el rescat financer, ja que amb ella el Fons de Reestructuració (Frob) públic espera que la seva participació recuperi gran part del que havia perdut en els últims anys. El fons de rescat espanyol manté encara el 61,8% el Bankia, que baixaria a prop del 14% en el nou grup, en el cas que el bescanvi es faci pel valor actual en borsa. L'Estat seria el segon major accionista de l'entitat, per darrere de la Fundació la Caixa, que tindria al voltant d'un 30%.

El grup BFA-Bankia va rebre ajudes públiques durant el rescat per valor de 24.069 milions d'euros, comptant les percebudes per BMN, entitat amb la qual es va fusionar l'any 2018. D'aquests, l'Estat ha anat recuperant més de 3.000 milions d'euros a través de la venda de dues participacions i dels dividends distribuïts pel banc.