06 de setembre de 2020
06.09.2020
Diari de Girona

Espanya es converteix en l'avançada de la segona onada de covid-19 a la Unió Europea

Un informe elaborat per l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i l'UPC alerta que l' «efecte de bars i restaurants podria tenir grans repercussions en l'evolució de les epidèmies»

06.09.2020 | 17:44
Imatge recurs d'un sanitari portant una persona positiva en coronavirus al Centre d'Emergències d'Atenció Primària Pere Camps al Raval (Barcelona)

Espanya està patint "una segona onada" de l'epidèmia de covid-19 que podria arribar a la resta d'Europa en els propers dies i està fent de "canari en una mina de carbó", que avisa que alguna cosa no va bé, segons un estudi elaborat per l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Can Ruti), de Badalona, i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

L'estudi, que els dos centres d'investigació han enviat aquesta setmana a la Comissió Europea, porta per títol "Anàlisi i predicció de la COVID-19 per a UE-EFTA-Regne Unit i altres països" i alerta que l'"efecte de bars i restaurants podria tenir grans repercussions en l'evolució de les epidèmies".

També adverteix a les autoritats europees que el moment actual és crucial per aturar la segona onada i que, en cas contrari, es podria tornar a una situació semblant a la de març.

Els investigadors, que pertanyen a l'Institut de Ciències de la Salut de l'Hospital Trias i Pujol i al Grup de Recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC, es pregunten per què Espanya ha liderat en nombre de casos la segona onada de covid-19, un país amb altes temperatures i en el qual la ciutadania s'hi llença al carrer a l'estiu, quan a l'aire lliure la taxa de contagi és 20 vegades més baixa que en espais tancats.

Per a l'equip científic, la clau està en que Espanya va aixecar les restriccions a la mobilitat, especialment entre províncies, abans que els altres països de la UE en un moment en què, assenyala l'informe, datat el 2 de setembre, "la taxa de casos positius podria ser tres vegades superior a la que realment s'estava detectant, "i l'activitat social es va incrementar notablement.

Aquesta obertura primerenca explicaria que Espanya hagi patit abans que altres països els moments més durs d'aquesta segona onada, caracteritzada per un augment de casos positius asimptomàtics i una xifra més baixa d'hospitalitzacions i morts, encara que els científics recorden que "el virus no ha canviat i el nombre de persones immunitzades és probablement molt baix".

Les xifres mostren un descens dels casos positius a Espanya en els últims dies, encara que els investigadors es mostren reticents a assegurar que és un canvi de tendència i esperen que "no es tracti d'un efecte a causa de retards en el registre de les dades".

Espanya lidera a data 1 de setembre la incidència acumulada (IA) de casos de COVID-19 -el total de casos per cada 100.000 habitants- a Europa, amb 1.002 afectats per cada 100.000 habitants, seguida de Suècia (837), Bèlgica (737), Portugal (571), Romania (461), Itàlia (447), França (438), Països Baixos (415), Alemanya (292), Polònia (179), Grècia (101) i Hongria (65), xifres molt allunyades de les del Brasil (1.859) i Estats Units (1.836).

Malgrat això, l'estudi afirma que diferents països estan seguint el mateix camí que Espanya, i en les últimes dues setmanes han experimentat un important repunt dels casos, com són França, amb una IA dels últims 14 dies de més de 100 positius per 100.000 habitants, Bèlgica, de 60; i els Països Baixos, que supera els 50 casos, mentre que a Espanya la xifra està per sobre dels 200 pacients.

Un cas molt diferent és el que estan vivint Suècia i Polònia, segons l'informe, que ressalta que el país escandinau, amb una quarta part de població que Polònia, ha patit el triple de morts i el punt més cru de l'epidèmia aquest estiu.

Els investigadors ressalten que Suècia no ha arribat a tancar completament les seves fronteres mentre que els polonesos ho van fer immediatament, frenant l'entrada i vivint -en aquesta segona onada- el primer revolt pronunciat en la seva estadística de contagis.

Els científics han dividit l'evolució de l'epidèmia en quatre fases: la importació del virus; un ràpid creixement dels contagis "amb efectes devastadors a nivell humà, social i econòmic" contingut amb dures mesures de distanciament; una fase d'estabilització i relaxació del control; i un increment de nous casos a partir del mes de juliol, que ha desencadenat l'anomenada segona onada.

L'estudi l'han realitzat experts de diverses disciplines de l'Institut de Ciències de la Salut de l'Hospital Trias i Pujol, com Martí Català i Pere-Joan Cardona, i els investigadors del Departament de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC Clara Prats, Sergio Alonso, Enric Álvarez, Miquel Marchena, David Conesa i Daniel López.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit