Fins fa una mica menys de deu
anys, les estances interiors del Pazo de Meirás eren el secret millor guardat dels hereus de Franco. Ningú més que ells i, paral·lelament, els espectadors del NO-DO, havien pogut accedir a la parcel·la més íntima del dictador i la seva família, la relativa al que havia estat el seu lloc de descans estival des de 1938. Una veda que va poder aixecar-se, després d'infinitat de recursos, l'any 2011, quan un dictamen judicial després de la seva declaració com a Bé d'Interès Cultural va obligar els seus propietaris a obrir a la col·lectivitat les portes de Meirás, i deixar així al descobert els seus secrets ocults. Però setmanes abans, els lectors de La Opinión de la Coruña, del mateix grup editorial que el Diari de Girona, ja havien pogut explorar les estances interiors de la propietat gràcies a un documental que va ser filmat per dues professores universitàries, Ana Maria Freire i Margarita Almela, a les quals la filla de Francisco Franco va donar accés.
Aquella cinta, que formava part d'un treball sobre Emilia Pardo Bazán per a la Fundació Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, revelava l'opulència de les estances de l'immoble, dissenyades per la mà de Carmen Franco. La filla del dictador havia recreat la decoració de l'època dels seus pares després que un incendi destrossés la propietat el 1978 en circumstàncies mai esclarides.
Reduïdes són també les estances obertes al públic, que només té accés a alguns dels salons, el vestíbul, la biblioteca i la capella,
única dependència en què està permès fer fotografies. La Torre de la Quimera, on la comtessa de Pardo Bazán tenia el seu despatx, segueix restringida a mirades alienes, així com els dormitoris ara ocupats per la família i altres habitacions com cuines i menjadors.
Gran valor patrimonial
A les habitacions que es troben obertes es pot apreciar, però, que el valor patrimonial de l'estructura transcendeix els seus interiors, que guarden elements històrics i artístics, com les estàtues d'Isaac i Abraham, obra del Mestre Mateo, exposades en la capella; els innombrables volums que guarda la seva biblioteca, o els retrats familiars que decoren la propietat, alguns sortits dels pinzells d'artistes de renom com Álvaro de Sotomayor.
La presència del dictador
La presència del dictador, que va creuar per última vegada els seus llindars l'any de la seva mort, segueix impregnant cada estança de l'edifici: des del bust que corona el vestíbul, decorat amb la bandera preconstitucional, fins al retrat més polèmic d'Ignacio Zuloaga, que mostra Franco amb la boina requetè i la camisa blava de la Falange.
