El Govern vol començar a derogar la reforma laboral, iniciant el procés pels aspectes que considera més lesius com la subcontractació, la prevalença dels convenis o la seva ultraactivitat, aquest curs polític, segons el pla normatiu aprovat ahir pel Consell de Ministres. En la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va destacar el compromís per a la creació de «feina digna» i va destacar el paper que ha de jugar el diàleg social amb patronal i sindicats. «Som un Govern que es mou molt bé en el diàleg social», va afirmar.

El Ministeri de Treball,va explicar, té «a les portes» tres lleis: la del teletreball, la reforma per modificar l'estructura i l'àmbit temporal de la negociació col·lectiva i la dels treballadors de plataformes digitals. El pla normatiu del Ministeri de Treball recull així alguns dels aspectes de la primera fase de la derogació de la reforma laboral, com la prioritat del conveni de sector sobre el d'empresa, la ultraactivitat (la seva vigència), els despenjaments i la subcontractació. Així, es tracta dels punts que ja formaven part del programa del Govern de coalició. Tots aquests assumptes -com la regulació del teletreball o la dels riders- estan sent tractades a la taula de diàleg social.

Des dels sindicats han reclamat la represa de les negociacions per derogar la reforma laboral paralitzades per l'impacte de la pandèmia. «Cal reprendre la negociació sobre la reforma laboral on es va quedar al març», va reiterar el secretari general de CCOO, Unai Sordo.

En un altre ordre de coses, Espanya és l'estat de la UE amb la major caiguda del PIB i de l'ocupació al segon trimestre de l'any. Segons dades de l'Eurostat, la caiguda del PIB espanyol se situa en el 18,5%, gairebé set punts per sobre de la registrada a l'eurozona, que és de l'11,8%. Es tracta de la major caiguda registrada des de 1995, any en què van començar els registres. En el conjunt de la Unió Europea, la disminució del PIB va ser de quatre dècimes menys que a la zona euro. Pel que fa al mercat laboral, l'ocupació va caure a tots els estats membres, excepte a Malta. El major descens de l'ocupació, amb un 7,5%, va ser el registrat a Espanya.

En els mesos en què es van aplicar les mesures més restrictives per frenar l'expansió de la covid-19, les dades de l'Eurostat apunten que Espanya va ser l'estat de la UE en què la pandèmia ha afectat més l'economia. En les pitjors caigudes del PIB, per darrere d'Espanhi ha Croàcia, Hongria, Grècia i Portugal, mentre que Finlàndia, Lituània, Estònia i Irlanda són els països amb una caiguda menys pronunciada.