10 de setembre de 2020
10.09.2020
Diari de Girona

El dèficit de la Seguretat Social d'aquest any creixerà un 55% i arribarà al 2% del PIB

Escrivá atribueix el percentatge al descens d'ingressos per l'impacte de la COVID-19 i insta el Pacte de Toledo a arribar a acords que «garanteixin la sostenibilitat del sistema» El Govern impulsarà el retard de l'edat de jubilació i bonificarà els treballadors que decideixin posposar-la

10.09.2020 | 00:17
El ministre de Seguretat Social va comparèixer a la comissió del Pacte de Toledo.

La Seguretat Social elevarà un 55% el seu dèficit aquest any, segons es desprèn de les estimacions presentades ahir pel ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, a la comissió parlamentària del Pacte de Toledo. Escrivá preveu que el dèficit arribarà al 2% del Producte Interior Brut (PIB), davant de l'1,29% amb què va tancar el 2019 i que va constituir ja l'any passat un factor clau per al desequilibri dels comptes de l'Estat.

El ministre va explicar que aquest percentatge reflecteix el descens d'ingressos per l'impacte de la covid-19, així com el menor denominador sobre el qual es calcula, és a dir un PIB inferior per a aquest 2020. Escrivá va insistir que la pandèmia «no altera el diagnòstic» que el Govern tenia sobre la situació del sistema de pensions , tot afegint que l'impacte en els comptes de la Seguretat Social «és transitori».

En un context d'incertesa, va animar el Pacte de Toledo a arribar a acords el més aviat possible que «garanteixin la suficiència i sostenibilitat del sistema de pensions» amb el consens de «mantenir el poder adquisitiu». En la seva presentació, també va apuntar que el dèficit per al 2023 serà de l'1,4% del PIB, 20.185 milions.

Unes xifres, va reiterar Escrivá, que reflecteixen en gran mesura «despeses indiscutiblement impròpies» que, finançades de forma adequada, permetrien eliminar aquest dèficit. Així, va detallar que aquestes despeses impròpies arribaran el 2023 a 22.871 milions d'euros (l'1,6% del PIB), ja que el sistema finança polítiques no contributives (11.305 milions), la prestació per naixement (2.953), reduccions en les cotitzacions com la «tarifa plana» (1.818), complement per maternitat (1.082) i subvencions de règims (1.014).

Aquesta necessària separació de fonts és una de les línies d'actuació que el ministre va tornar a defensar davant del Pacte de Toledo, al costat de la necessitat d'augmentar l'edat efectiva de jubilació, apropant-la més a l'edat legal, i revisar el sistema de previsió social complementària.

Escrivá va explicar que un any de retard en la jubilació dels espanyols suposa estalviar més d'un punt del PIB en despesa de sistema, i això ajudaria a l'equilibri dels comptes de la Seguretat Social. Va afegir que no es tracta de pujar l'edat legal de jubilació, que se situarà en 67 anys el 2027 per efecte de la reforma de 2011 (va pujant gradualment any a any, el 2020 està en 65 anys i 8 mesos), sinó d'apropar a aquesta edat legal a l'edat real de jubilació, que ara està en 64 anys i 6 mesos.


Retocar les penalitzacions

Per propiciar aquest acostament, el ministre proposa dues vies: millorar els incentius per als que retardin la seva jubilació voluntàriament, que ara són molt baixos en comparació amb els d'altres països europeus (del 3,2%, davant del 4% d'Àustria, el 5 % de França, el 6% d'Alemanya i el 10% del Regne Unit), i retocar les penalitzacions per als que es jubilen anticipadament. En teoria, per cada any que el treballador avança la jubilació, pateix una penalització del 8% en la seva pensió, però a la pràctica els que més guanyen perden menys. El ministre va explicar que els cotitzants que tenen la base màxima només veuen minvada la seva pensió un 2% per any d'avançament, traient força al desincentiu.

Altres elements d'aquesta futura reforma, segons va explicar Escrivá, són adoptar un mecanisme estable de revaloració de les pensions d'acord amb la pujada dels preus, per substituir definitivament el mecanisme de pujades del 0,25% posat en marxa per la reforma del 2013 del Govern de Rajoy; culminar la separació de fonts i refer tota la legislació referida als plans privats i complementaris. En aquest sentit, Escrivá va apostar per un sistema complementari de plans d'ocupació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit