L'Audiència Nacional va condemnar ahir l'exviceministre de Seguretat Pública del Salvador, Inocente Montano, a 133 anys i quatre mesos de presó com a responsable d'haver planejat i ordenat, al costat de la cúpula castrense i l'expresident, els assassinats de cinc jesuïtes espanyols el 1989, entre ells els val·lisoletans Segundo Montes i Ignacio Martín Barón.
Es tracta d'una sentència d'enorme repercussió política al Salvador, ja que considera acreditat que els assassinats «van ser ordits, planejats, acordats i ordenats pels membres de l'alt comandament de les Forces Armades», de les quals formava part no només el condemnat sinó també el llavors president de la República, Alfredo Cristiani, a qui la justícia salvadorenca es va negar a lliurar a Espanya.
La resolució condemna l'excoronel Montano, únic dirigent de l'alt comandament jutjat per aquests fets a Espanya, com a autor de cinc delictes d'assassinat de caràcter terrorista i li imposa una pena de 133 anys de presó, quatre mesos i cinc dies. Igualment, li atribueix els assassinats d'un altre jesuïta salvadorenc, així com de la cuinera de la universitat i la seva filla de 15 anys, si bé no pot condemnar-lo per aquests fets en no haver estat extradit pels Estats Units per aquests crims. El seu temps màxim a la presó no podrà excedir dels 30 anys, al que cal restar-li els anys que porta en presó provisional, concretament des de 2017.
Els magistrats afirmen que els vuit assassinats «van ser ordits, planejats, acordats i ordenats pels membres de l'alt comandament de les Forces Armades, òrgan al qual pertanyia Inocente Montano com a viceministre de la Seguretat Pública», que va participar en la decisió per la qual es «va transmetre l'ordre de realitzar les execucions al coronel director de l'Escola Militar», Guillermo Benavides, un comandament mitjà que és l'únic condemnat al Salvador. No obstant això, la Sala va més enllà en considerar que els assassinats van ser comesos des dels propis aparells de l'Estat, «el que comunament s'anomena 'terrorisme d'Estat'».
Grup estable
Es va tractar d'un grup violent i estable format pel llavors president de la República, Alfredo Cristiani; membres de la Tandona, la promoció d'oficials que ocupava les més altes estructures de poder al Salvador, així com altres alts càrrecs. Tots ells van utilitzar la violència i van cometre greus delictes, que van causar alarma i van alterar greument la pau i la convivència ciutadana «per tal de perpetuar les seves privilegiades posicions».
Ells, continua la sentència, «van cometre els assassinats després d'intentar fer creure a l'opinió pública que tant Ignacio Ellacuría com la resta de sacerdots pertanyien al lideratge intel·lectual del Front per a l'Alliberament Nacional Farabundo Martí».
La directora d'Amnistia Internacional, Erika Guevara Rosas, va assegurar que «aquesta decisió històrica és un pas important en la recerca de la justícia que, per dècades, ha estat negada al Salvador a les víctimes del conflicte armat». Guevara va afegir que aquesta sentència recorda «l'enorme deute que tenen les autoritats salvadorenques amb la garantia de la veritat, la justícia i la reparació».
