El tret de sortida al nou curs polític europeu, amb presidència rotatòria alemanya de fons, tindrà lloc el 16 de setembre, quan la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, presenti les seves prioritats. Una cita que arriba marcada per deures pendents: gestionar la crisi sanitària provocada per la covid-19, portar a bon port l'ambiciós pla de recuperació econòmica, aconseguir un acord post-Brexit amb el Regne Unit, promoure la promesa transició verda i digital, impulsar l'aparcada reforma de la política d'asil i immigració i reforçar el paper de la UE a l'escena internacional.

Pandèmia de covid-19

Un dels problemes que han complicat la resposta a la crisi sanitària és la manca de competències europees en sanitat i gestió de fronteres. Totes les decisions passen per les 27 capitals, quelcom que provoca lentitud, descoordinació i unilateralitat, com, per exemple, la decisió d'Hongria de tancar les fronteres a tots els estrangers des de l'1 de setembre sense informar la resta de socis europeus. El repte per a les institucions de la UE serà evitar que els Vint-i-set segueixin prenent decisions a la carta.

Brussel·les, a més, negocia en nom dels Vint-i-set la compra de vacunes per a tots els Estats membres i ja té acords o preacords amb sis empreses que desenvolupen vacunes «prometedores» com AstraZeneca, Sanofi & GSK, Johnson & Johnson, Curevac i Moderna.

Caiguda econòmica

Les estrictes mesures de confinament adoptades després de la irrupció de la covid-19 estan provocant una caiguda econòmica brutal i una reguera d'ERTOs i acomiadaments, especialment a països del sud com Espanya o Itàlia. Per respondre a la incerta situació econòmica, i després d'una marató negociadora, els líders europeus van aprovar a finals de juliol un nou marc pressupostari per al període 2021-2027 d'una mica més d'un bilió d'euros i un nou fons de recuperació que per primera vegada permetrà a l'executiu comunitari sortir al mercat i endeutar-se per construir una xarxa de seguretat de 750.000 milions.

Abans que els diners puguin fluir a les capitals, el Parlament Europeu i parlaments nacionals hauran de validar el pressupost i la capacitat de Brussel·les d'endeutar-se. Dues assignatures que exigeixen una difícil negociació a l'Eurocambra i que els Estats membres presentin plans nacionals per al 15 d'octubre.

«La covid-19 ha fet més necessària que mai una comissió geopolítica. Al mateix temps hi ha el risc que la crisi econòmica i les divisions internes facin que els Estats membres mirin cap a dins, però si descuiden els desafiaments internacionals als quals s'enfronta Europa només s'acumularan majors problemes per al futur», augura l'investigador del Centre for European Reform Luigi Scazzieri.

Pacte migratori

La crisi migratòria de 2015 va posar de manifest la profunda debilitat de la legislació europea en matèria d'asil. Arran de l'arribada de milers de refugiats fugint de la guerra a Síria, la Comissió Europea es va veure obligada a moure fitxa per reformar l'anomenat reglament de Dublín, la pedra angular del sistema que obliga a demanar asil al primer país d'entrada i que posa tota la càrrega sobre uns pocs països com Grècia o Itàlia, principal porta d'entrada dels immigrants que segueixen la ruta del Mediterrani oriental i central per arribar al continent europeu.

No obstant això, el pla de quotes dissenyat per Brussel·les per redistribuir els refugiats es va estavellar amb la negativa i la insolidaritat de molts països a l'hora de col·laborar (especialment els països de Visegrad; Hongria, Polònia, República Txeca i Eslovàquia), i des de llavors el pla continua bloquejat.

Si no hi ha nous ajornaments, la solució de Brussel·les per redistribuir de forma justa els sol·licitants d'asil arribarà a finals de setembre.