14 de setembre de 2020
14.09.2020
Diari de Girona
El nostre món és el món

Una derrota i una Kitchen

14.09.2020 | 06:00
Una derrota i una Kitchen

L'anterior va ser una pèssima setmana. Pels indicadors econòmics de l'estiu. Perquè el Govern ha perdut una rellevant votació parlamentària per 193 contra 155 vots. I perquè el PP, immers en un altre dels seus embolics judicials, ha vetat la legal i obligada renovació de Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
No s'ha complert l'esperança que el turisme es recuperés una mica a l'estiu i entonés així l'economia. Molts països van desaconsellar viatjar a Espanya pel rebrot de la pandèmia i ara els primers indicadors certifiquen la desgràcia. L'índex PMI, que anticipa dades econòmiques, diu que l'economia creix quan supera el 50. L'índex per a Espanya de juliol va ser encoratjador (52,8), però a l'agost, al contrari que a la zona euro, ha passat a la zona negativa (48,4). I el subíndex de serveis, en el qual el turisme té gran pes, ha anat pitjor. El turisme sempre ajudava, ara agreuja la crisi.
Mentrestant, el Govern segueix sense haver lligat una majoria per aprovar els Pressupostos, quelcom imprescindible per inspirar confiança als agents econòmics -nacionals o estrangers- i per tant per superar la crisi. El Govern discuteix si seria millor amb Cs o amb ERC, que si llebrers o conillers, però pel moment l'únic que ha aconseguit és ser rebolcat -amb la ministra d'Hisenda com a estendard- en el decret-llei sobre els romanents municipals en perdre la votació per ni més ni menys que 193 vots a 155.
El Govern Iglesias-Sánchez s'ha quedat sol mentre que tots els altres partits -des de Vox i el PP fins el PNB i ERC- han votat junts. Potser allò important no sigui tant el fons de l'assumpte -sobre el qual la ministra María Jesús Montero té raons- com la seva incapacitat per generar consensos amb altres grups propers. I fins i tot a no sumar Podem fins a l'últim minut. És clar, si Podem hagués votat en contra, no estaríem parlant d'una humiliant derrota parlamentària sinó d'una crisi de govern de gran magnitud.
Sorgeixen diverses preguntes. La ministra d'Hisenda ha de llançar un sensible decret llei sense haver assegurat el suport del grup parlamentari de Podem? És aquesta ministra la que ha de tirar endavant la complicada negociació pressupostària amb diversos i molt diferents grups parlamentaris? L'error ha estat només de la ministra? Llavors, on mirava Pedro Sánchez?
Els optimistes diran que el gran error en quelcom rellevant, però no essencial, farà que Sánchez (i Iván Redondo) es posin les piles davant la imminent negociació pressupostària. I que
la rectificació sobre els romanents pot ser una base a negociar. Tant de bo tinguin raó, perquè sense pressupostos la crisi seria majúscula i total.
Anem al PP. És poc raonable que en la crisi més rellevant des de 1939, el PP cregui que la prioritat és el desallotjament de La Moncloa. Ho és encara menys justificar-se acusant amb insistència Podem de contínues il·legalitats i de ser un partit empestat per inconstitucional.
El PP té sostre de vidre. I ara quan de l'intent de frenar la Gürtel apareix la Kitchen, que espiava Bárcenas i comprava el seu
xofer amb 53.000 euros i una feina a la policia, i usava fons reservats per tapar el finançament del PP, Pablo Casado s'enfrontarà a un assumpte judicial lleig i a una agressiva comissió d'investigació parlamentària.
En el front judicial és possible que siguin imputats tant Jorge Fernández Díaz, exministre
d'Interior, com María Dolores de Cospedal, exsecretària general del partit. En l'àmbit polític,
el PSOE i Podem demanaran una comissió parlamentària a la qual hauran d'acudir els ja esmenttats i el mateix Rajoy. Casado diu que llavors només era diputat per Àvila. D'acord, però ara presideix el PP i Podem voldrà rescabalar-se de totes les acusacions que van llançar contra ells. I el PSOE seguirà. Perquè necessiten el soci i també per allò de pagar amb la mateixa moneda.
Potser pensin que quants mes problemes tingui el PP, millor per a ells. Pot no ser així. Un Pablo Casado feble i assetjat es justificarà afirmant que tot és un muntatge del corrupte i menyspreable Govern. I no convé que, en un moment tan greu, el primer partit de l'oposició només pensi en matar el president del Govern. I que en l'executiu creguin que la millor defensa és augmentar els atacs.
En la guerra a mort, què passaria amb els pressupostos? I amb el poder judicial? Un país sense rumb econòmic i sense ordre en els jutges només pot anar malament. I el Govern és -tingui
o no tingui culpa- l'últim responsable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook