Finalment, sí que hi haurà un nou reial decret llei del Govern i sí que es permetrà als ajuntaments disposar de fins a 3.000 milions d'euros. L'Executiu protagonitza així una rectificació total respecte la postura mantinguda fins divendres passat, quan advertia que no aprovaria cap nou text després que el promogut a l'estiu fos tombat dijous pel Congrés.

Un dia després de la duríssima derrota a la cambra baixa -Hisenda va perdre el seu decret per 193 vots davant de 156-, el Govern sí que reconeixia que alguna sortida havia de donar al problema dels ajuntaments, que pateixen una asfíxia financera per la COVID-19, amb la paradoxa que compten amb recursos, però no els poden tocar perquè ho impedeix la llei d'estabilitat pressupostària de 2012 i el reformat article 135 de la Constitució. La ministra i portaveu de l'executiu, María Jesús Montero, volia prendre's uns dies de reflexió per a estudiar una fórmula. La pressió no només venia de fora, sinó també de dins, perquè al PSOE diversos presidents autonòmics van manifestar a Pedro Sánchez divendres que havia de buscar-se una escletxa legal per a alleujar la situació dels municipis. El president es va comprometre a examinar-ho.

Ahir ja hi va haver una decisió, que va ser tancada diumenge per la ministra amb Sánchez i consisteix bàsicament en el fet que s'impulsarà un nou decret llei perquè els consistoris tinguin més recursos i major marge pressupostari. L'impacte calculat de les noves mesures serà de 3.000 milions d'euros, i el que es farà és incloure en el text les mesures més urgents i «imprescindibles» per als ajuntaments, que ja van ser pactades amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i que «aparentment» van generar major consens parlamentari: suspensió de la regla de despesa per al 2020 i que els alcaldes puguin utilitzar els seus superàvits de 2018 i 2019. El que es deixa fora són els aspectes que van crear més rebuig: la creació d'un nou fons de 5.000 milions d'euros i la idea que els municipis cedissin els seus romanents de tresoreria a l'Estat, que retornaria en un termini de 15 anys a partir de 2022.

Hisenda no descarta suspendre també el sostre de despesa per al 2021, com demanen les corporacions locals, però adverteix que haurà de fer-se a través d'una altra llei -potser via projecte de Pressupostos de l'Estat-. El que es busca ara és donar sortida a una situació d'«extrema necessitat» per a les administracions municipals. També es prorrogarà per al 2020 el possible destí del superàvit de 2019 per a finançar inversions financerament sostenibles, l'impacte de les quals arribarà als 987 milions.

Allargar projectes

Paral·lelament, es permetrà concloure el 2021 els projectes d'inversions financerament sostenibles iniciats el 2019 i que s'estiguin finançant amb superàvit de 2018. L'impacte potencial, calcula Hisenda, podria arribar als 621 milions d'euros. També s'habilita el possible us del superàvit de 2019 per a finançar despesa el 2020, sempre que es tanqui l'exercici en equilibri pressupostari