15 de setembre de 2020
15.09.2020
Diari de Girona

El Govern de l'Estat presenta la nova llei de Memòria Democràtica, que inclou anul.lar el judici a Companys

També il·legalitzarà fundacions que amb recursos públics facin apologia de la dictadura i crearà un cens de víctimes

15.09.2020 | 18:38
El Govern de l'Estat presenta la nova llei de Memòria Democràtica, que inclou anul.lar el judici a Companys

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica, que inclou l'anul·lació de les condemnes per raons ideològiques durant el franquisme. Entre elles, la de l'expresident de la Generalitat afusellat Lluís Companys. L'avantprojecte de llei, que actualitza la impulsada per l'executiu de Rodríguez Zapatero l'any 2007, també preveu la il.legalització de fundacions que "amb recursos públics" facin apologia de la dictadura o d'altres que incitin a l'odi i la violència contra les víctimes del franquisme.

La llei, que comença la seva tramitació, també preveu una resignificació del Valle de los Caídos per convertir-lo en un cementiri civil, la creació d'una fiscalia de sala al Suprem, d'un cens nacional de víctimes, un mapa de fosses o un banc d'ADN per identificar les víctimes. La norma preveu sancions de fins a 150.000 euros per als que la incompleixin. La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, ha afirmat que es tracta d'una llei "per trobar-nos tots".

El Consell de Ministres ha donat llum verda, a proposta del Ministeri de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, a l'avantprojecte de Llei de Memòria Històrica. Tretze anys després de la llei impulsada per Zapatero, el govern de coalició del PSOE i Unides Podem ha començat la tramitació d'aquesta norma que preveu prohibir la creació de fundacions de caràcter públic o que "amb recursos públics" defensin la dictadura franquista o enalteixin figures dictatorials.

La fundació Francisco Franco

Tot i que Calvo no ha concretat si la Fundació Francisco Franco s'emmarcaria en els supòsits que contempla la llei, fonts del govern espanyol han detallat que aquelles que facin apologia del franquisme o incitin a l'odi contra les seves víctimes seran "contraris a l'interès general" i podran ser objecte "d'extinció". En aquest sentit, han explicat que serà Cultura qui insti "judicialment a la seva extinció".

També declararà nuls els judicis i sentències de tribunals franquistes. Entre ells, el de l'expresident de la Generalitat Lluís Companys, afusellat fa 80 anys. "Els considerarem nuls de ple dret d'acord amb el nostre ordre constitucional", ha dit Calvo. En aquest sentit, ha afirmat que no es poden reconèixer aquells que "van estar sotmesos a judicis sense garanties, condemnats i executats".

L'avantprojecte promourà, a més, l'exhumació de víctimes amb la creació d'uns cens nacional i un banc d'ADN. També s'aprovaran ajudes per a la recuperació de les restes de víctimes de la dictadura. En aquest sentit, Calvo ha dit que l'estat es farà càrrec de la localització dels cadàvers i de "rendir-los el tribut que es mereixen".

"No sabem a ciència certa amb el mapa de fosses a què ens hem d'enfrontar ni el nombre de víctimes sense identificar que tenim", ha insistit. "El banc d'ADN oferirà la garantia d'identificació i mobilitzarem els recursos públics necessaris per identificar i poder enterrar-los amb la pau que es mereixen", ha afegit.

Una fiscalia especial

La normativa, que tindrà una llarga tramitació, també contempla oferir un tribut a l'exili i la creació d'una fiscalia de sala al Suprem. La "reparació" també es preveu des d'una perspectiva de gènere, amb especial incidència en les dones represaliades per la dictadura, el col·lectiu gitano i el dels represaliats per la seva "condició sexual".

El Valle de los Caídos, un cementiri civil

En relació al Valle de los Caídos, Calvo ha explicat que l'objectiu és "resignificar" l'espai per convertir-lo en un cementiri civil protegit pel Patrimoni Nacional on "els dos bàndols de la guerra tinguin pau". En aquest sentit, l'executiu està encara en fase de debat sobre si es mantindran elements tant identificatius del complex com l'enorme creu.

En aquest sentit, l'objectiu és "explicar" el moment en què es va construir el Valle de los Caídos i com es va fer. També esbrinar quines empreses hi van participar per abordar possibles reconeixements i actes de reparació i investigar la identitat de les persones anònimes que hi ha enterrades procedents de fosses comunes.

A més, contempla la retirada dels títols i condecoracions "amb connotacions de caràcter polític" que es van atorgar a personatges "imprescindibles" per al cop d'estat, la dictadura i la "repressió". No ho seran, en canvi, aquells que no tingui vinculació política, tot i haver estat lliurats en el mateix període.

La nova llei que tramitarà el Congrés també preveu que els arxius espanyols puguin ser consultats per obtenir informació relacionada amb les fosses i les víctimes i dues dates commemoratives: el 31 d'octubre i el 8 de maig.

A diferència de la llei del 2007, aquesta preveu un règim de sancions que poden anar des dels 200 als 150.000 euros. Entre les més greus (penades amb entre 10.000 i 150.000 euros) hi ha, per exemple, el trasllat de víctimes de la Guerra Civil o de la dictadura sense autorització administrativa, la destrucció de fosses de víctimes de la guerra o manifestacions on s'enalteixi la Guerra Civil o la dictadura, que poden anar d'infraccions greus a molt greus.

Reconeixement i reparació

Calvo ha assegurat que tot i que s'ha anat "tard", "el govern ha decidit anar on s'havia d'anar". "No seríem una gran democràcia si ni fóssim capaços d'enfrontar-nos al nostre passat com han fet altres països", ha afirmat. En aquest sentit, ha dit que aquesta llei "té molt a veure amb el passat però també amb el present i el futur" i que persegueix dos objectius. Per una banda, la defensa i el coneixement del "nostre passat democràtic" i, per l'altra, el reconeixement, la reparació i la justícia per a les víctimes.

També ha dit que espera que compti amb els màxims suports possibles i que tothom s'hi pugui "reconèixer". La previsió és que es pugui portar a aprovació al Congrés durant el primer semestre de l'any 2021. Ara, s'obre el període de recollida d'informes dels diferents ministeris implicats i després haurà d'enfrontar la fase d'informes preceptius del Consell Fiscal i del CGPJ.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook