16 de setembre de 2020
16.09.2020
Diari de Girona

Sánchez esmena l'incompliment del PSOE d'anul·lar el judici a Companys

Els socialistes van adduir l'any 2006 l'existència d'obstacles legals per negar a les víctimes la reparació jurídica que Zapatero els havia promès

15.09.2020 | 23:32
Sánchez esmena l'incompliment del PSOE d'anul·lar el judici a Companys

D'aquí a un mes es compliran 80 anys de l'afusellament de Lluís Companys i 16 des que va començar l'onerós ligiti polític i legal per rehabilitar la figura de l'únic president elegit democràticament assassinat a Europa després de la Guerra Civil i en el context de la Segona Guerra Mundial. El 15 d'octubre de 2004, la llavors vicepresidenta del Govern, Maria Teresa Fernández de la Vega, va prometre davant la tomba de Companys donar «satisfacció moral i jurídica» al president executat i als que van patir «processos enfrontats a les mínimes regles jurídiques que conformen la idea d'un judici just». Però aquell executiu no va complir i ha calgut esperar tres lustres perquè arribés la reparació.

El Govern de Zapatero ja va advertir que caldria superar un obstacle jurídic: «Conciliar els valors constitucionals en joc: la justícia i la seguretat jurídica», d'una banda, i la impossibilitat de sentenciar de nou la «cosa jutjada», de l'altra. Els obstacles legals van resultar insalvables per a la comissió interministerial que es va crear i, dos anys després, ella mateixa va presentar una norma que ometia la promesa anul·lació. Va al·legar llavors que la llei d'amnistia de 1976 impedia revisar de manera generalitzada tots els judicis del franquisme, ja que, segons diverses sentències, es van desenvolupar d'acord amb la legalitat vigent.

Als condemnats i als seus hereus només els va quedar un consol en la norma: si ho sol·licitaven expressament, l'Estat podria declarar públicament la injustícia de les sentències que van patir. Sense efecte jurídic ni dret a indemnització. Aquest tortuós camí és el que van seguir moltes víctimes, entre elles la néta de Companys, Maria Lluïsa Gally, de la mà del Govern tripartit a l'octubre de l'any 2008. Tres mesos després, el Consell de Ministres va emetre una «declaració de reparació i reconeixement personal de la figura» del president.

Aquell document va servir d'espoleta per activar la via judicial. La Generalitat va instar la fiscalia a demanar al Tribunal Suprem la nul·litat del consell de guerra que va desembocar en l'afusellament de Companys. Hi va haver altres 200 sol·licituds similars de víctimes de la repressió franquista, però la fiscalia va rebutjar revisar el judici.

El pas del PP per la Moncloa va congelar el debat sobre Companys fins que, el 2017, el Parlament va aprovar, amb el suport dels populars, una llei que deixava sense efecte les 64.000 sentències dictades en territori català entre 1938 i 1978. Els dubtes sobre els efectes legals d'aquesta norma autonòmica es dissipen ara, 16 anys després de la primera promesa del PSOE, amb una llei que salda un deute històric.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook