Com si d'una estació de l'any es tractés, Argentina té a les portes de la primavera una nova i previsible crisi del dòlar. El president Alberto Fernández no va tenir més alternativa que protegir les reserves de el Banc Central, d'uns 42.000 milions de dòlars (35.500 milions d'euros), després de mesos d'una sostinguda pèrdua de divises. Una sagnia fa perillar l'objectiu de recuperació econòmica d'un país on l'economia caurà un 12% com a conseqüència de la crisi heretada de Govern de dretes i de la pandèmia. En anunciar les noves mesures que limiten la compra de la moneda nord-americana per al seu estalvi, Fernández va dir que el dòlar ha de deixar de ser «un mecanisme d'especulació, una variable perquè alguns acumulin dòlars, en un país on fan falta per a produir, no per guardar». Com era de suposar, la plaça financera va reaccionar malament. El preu de la divisa ha començat a enfilar en els circuits il·legals de canvi que, sota els cada vegada més afeblits rigors de la quarantena, moltes vegades funcionen a través de WhatsApp. Entre el 2015 i el 2019 van fugir 86.000 milions de dòlars. L'expresident de país, Mauricio Macri també es va veure obligat al final de la seva presidència, contra el seu desig, a establir restriccions.Baralla per la depreciacióLa baralla per la depreciació recent s'ha iniciat i pot desembocar altra vegada en un cop de mercat. Una medicina amarga que la societat ja va prendre en diverses ocasions, en 1975, 1981, 1989, 1991, 2002 i 2019.Fins dimecres passat, el dòlar es pagava en els bancs a 79,25 pesos. A aquest preu se li sumava un gravamen de l'30%. Cada argentí podia adquirir a el mes 200 dòlars, ja sigui per estalviar o revendre'ls i, amb aquesta diferènc