Com s'esperava, els consells d'administració de CaixaBank i Bankia van aprovar a la tarda d'ahir la fusió dels dos bancs per mitjà d'una operació de bescanvi d'accions que implica l'absorció de l'entitat que presideix José Ignacio Goirigolzarri per CaixaBank. Culmina així la integració més ràpida que s'ha produït en el sector financer espanyol. Des que el passat 24 d'agost els consells de les dues entitats van facultar els seus directius a iniciar les converses, no ha passat ni un mes fins que els administradors han donat el vistiplau a aquest procés, un cop realitzat l'anàlisi comptable de l'operació, en el qual no s'han produït discrepàncies que posessin en perill l'acord, més enllà de l'estira-i-arronsa final pel preu definitiu. «No hi ha hagut diferències insalvables, però fins a l'últim moment s'ha estat negociant per una diferència no superior», van comentar fonts financeres.
El preu de la transacció es donarà a conèixer avui en una roda de premsa conjunta de les dues entitats a València, on el nou banc tindrà la seva seu oficial -com ja passa amb les dues entitats que l'integren. Però no s'allunyarà gaire de les estimacions realitzades per diferents societats de borsa en què apunten que l'equació de bescanvi pot estar a prop de les 15 accions de Bankia per cada 10 de CaixaBank, el que suposa valorar la societat absorbida aproximadament en 1,5 euros per títol. Aquest vindria a ser el resultat del pagament d'una prima d'emissió del 15% d'acord amb el valor de les accions de Bankia a inicis del mes de setembre. Aquest percentatge es correspon així mateix amb la prima pagada en l'última fusió europea entre Intesa Sanpaolo i UBI Banca a Itàlia.
Valor de Bankia
Els analistes apunten que si aquest és el bescanvi, el valor de Bankia estaria per sota dels 5.000 milions d'euros (la capitalització borsària, després que l'acció hagi pujat un 39% des de l'anunci de les negociacions, era d'uns 4.200 milions ). Es destaca, així mateix, que CaixaBank, amb una capitalització de 12.056 milions, hauria de fer una ampliació de capital d'uns 3.658 milions per al bescanvi assenyalat, el que suposaria un 30% de la seva capitalització.
El pes de cada entitat també es mantindrà en el nou consell d'administració, que previsiblement tindrà 15 membres, dels quals 10 representaran CaixaBank i cinc Bankia, en lloc dels 27 actuals (14 a l'entitat que presideix Jordi Gual i 13 a la presidida per Goirigolzarri). Al capdavant del nou banc hi haurà el responsable actual de Bankia, mentre que el primer executiu serà Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank.
L'objectiu de la fusió és, sens dubte, millorar els marges de l'entitat resultant gràcies a les sinergies generades. Els analistes consideren que poden arribar a entre el 30% i el 40% de la base de costos de Bankia i les despeses de reestructuració poden suposar 900 milions, el que podria implicar una reducció de fins al 20% d'oficines i plantilla, fins a uns 12.500 llocs de treball, dels 46.719 que reuneixen les dues entitats. L'operació generarà, d'altra banda, fons de comerços negatius que aniran al compte de resultats com a beneficis, el que evitarà que es deteriorin els recursos propis de l'entitat resultant, els nivells de capital de lq qual podran mantenir-se en la mitjana ponderada dels dos bancs.
En mans d'Economia
L'operació, de la qual ha de ser informat el Banc Central Europeu -de fet ha seguit els detalls de les negociacions-, haurà de ser aprovada finalment pel Ministeri d'Economia, que a més és part implicada com a responsable administratiu i polític del primer accionista de Bankia, que és el FROB, societat que controla les participacions públiques en el sistema financer espanyol, i té el 61% del capital de Bankia. En el nou banc, aquesta participació es veurà diluïda fins al 15%, aproximadament. La Fundació Bancària La Caixa, que presideix Isidre Fainé i controla el 40% del banc d'origen català, es perfila com el soci de referència amb un proporció superior al 20% del nou banc. En resum, el resultat final serà que els accionistes de CaixaBank tindran aproximadament el 75% del nou banc i els de Bankia aproximadament el 25%.
Amb aquesta situació accionarial, l'Estat es dóna una mica de temps per recuperar part dels 24.000 milions d'euros que van ser invertits en el rescat de Bankia, quelcom que no sembla possible en la seva integritat.
En tot cas, segons informa l'agència EFE, la fusió de CaixaBank i Bankia és l'absorció de més importància que ha protagonitzat l'entitat catalana en la seva dilatada història i arriba després d'una dècada marcada per contínues adquisicions que han contribuït a portar el banc al punt més alt del sector a Espanya. L'absorció de Bankia donarà lloc al primer banc de l'estat, amb uns actius de més de 664.027 milions d'euros -el 25% del sector, més de 6.700 sucursals - el 28% el total- i 51.500 empleats -el 29%.
L'operació s'ha materialitzat amb la benedicció del BCE i en ple terratrèmol econòmic per la covid-19, malgrat que Gortázar ha anat assegurant en els últims mesos que l'entitat no apostava per protagonitzar noves fusions i que estava centrada a créixer de forma orgànica.
Amb la fusió de CaixaBank i Bankia es fa també realitat una vella aspiració d'Isidre Fainé, actual president de la Fundació Bancària La Caixa -el principal accionista del banc a través de Criteria- i que va ser durant anys president de CaixaBank i abans de La Caixa. Fainé rumiava des de fa anys la unió de les dues grans caixes d'estalvis espanyoles: La Caixa, a Catalunya, i la madrilenya Caja Madrid, una de les entitats que es van integrar a Bankia.
CaixaBank té el seu origen a La Caixa, que es va crear el 1990 fruit de la fusió de la Caixa de Pensions -fundada a l'abril del 1904-, i la Caixa de Barcelona -nascuda el 1844-. El 2011, La Caixa es va transformar de caixa a banc i va donar lloc a CaixaBank, que s'ha convertit en el primer banc de Catalunya i una de les majors entitats financeres del país, amb uns actius de 445.572 milions d'euros, 35.589 empleats i un total de 4.460 oficines.
L'actual CaixaBank deu la seva grandària a les adquisicions que ha portat a terme en els últims anys, com a conseqüència sobretot de l'anterior crisi econòmica. El 2008 va comprar la divisió de banca privada de Morgan Stanley a Espanya; el 2010 es va fer amb Caixa Girona; el 2012 va integrar Banca Cívica; el 2013 es va fusionar amb Banc de València i el 2015 va anunciar la compra del negoci de banca minorista, gestió de patrimonis i banca corporativa de Barclays Bank a Espanya. Finalment, al desembre del 2018, CaixaBank va adquirir el 100% de les accions del banc portuguès BPI, la seva última gran compra de l'última dècada.
La fusió amb Bankia -propietat de l'Estat, que controla gairebé el 62%- la situa al capdavant del sistema financer espanyol, amb uns actius totals de més de 664.000 milions, i tot això en un context complicat per a la banca, marcat pels baixos tipus d'interès i per la crisi de la covid-19.
CaixaBank va guanyar 205 milions d'euros en el primer semestre d'aquest any, un 67% menys que fa un any, després de realitzar provisions per import de 1.155 milions per la pandèmia del coronavirus.
En verd a la borsa
D'altra banda, CaixaBank i Bankia van tancar la sessió d'ahir en verd després d'obrir amb pèrdues i malgrat el to baixista de la jornada. De fet, van ser els bancs de l'Ibex-35 que millor es van comportar, ja que CaixaBank va pujar un 1,08% i Bankia, un 0,10%. A part d'aquestes dues entitats, només Banc Sabadell va acabar amb guanys, del 0,08%. Per contra, el BBVA va baixar un 0,45%; Bankinter, un 1,14%, i Santander, un 1,96%.
Des que es van anunciar les negociacions de fusió el passat 3 de setembre, CaixaBank i Bankia han remuntat en borsa. Bankia ha passat de 1,0355 euros per acció a 1,4405 euros, fet que suposa un pujada del 39%. Els títols de CaixaBank han passat de 1,8155 euros en aquesta data a 2,065 euros a tancament del dia d'ahir, un increment de gairebé el 14%.
En un altre ordre de coses, l'agència de mesurament de risc Fitch va rebaixar ahir un esglaó la qualificació del deute a llarg termini de Banc Sabadell, que va passar de BBB (aprovat) a BBB- (aprovat baix) amb perspectiva estable. Segons va comunicar l'entitat bancària a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), aquesta revisió es produeix «per reflectir els efectes econòmics derivats de la crisi del coronavirus en el perfil de crèdit de Banc Sabadell».
