La integració de CaixaBank i Bankia tindrà un cost de 3.400 milions d'euros, dels quals 2.200 correspondran a la reestructuració que es deriva de la creació de la nova entitat i altres 1.200 d'altres costos relacionats amb l'operació. Però tot i que les xifres estan sobre el paper, encara no ha arribat el moment de parlar d'elles. Queden sis mesos perquè s'acabi de concretar el procés d'absorció de Bankia per CaixaBank i una negociació amb els treballadors de l'entitat financera resultant d'aquesta entesa. Així ho van exposar ahir el president de Bankia, José Ignacio Gorigolzarri, i el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, -que ocuparan els mateixos càrrecs a l'entitat ja fusionada- durant la presentació dels detalls de l'operació que dijous va ser aprovada pels consells d'administració d'ambdues entitats.

«És aviat per especular sobre les persones afectades i el seu perfil. En el passat hem arribat ja a acords amb sindicats sobre processos d'aquest tipus i sempre han estat no traumàtics. Busquem fer-ho així», va dir Gortázar abans d'admetre que les negociacions que s'obriran amb els sindicats seran «complicades». I va sentenciar: «Ens hi deixarem la pell per a un acord», tot i que, com han anunciat els sindicats, es preparen per a una negociació molt dura.

Al marge de les dificultats que pugui generar aquest procés, la veritat és que els costos de reesturació es veuran compensats pels fons de comerç negatius generats per l'operació, ja que el preu que es paga és inferior al valor en llibres. El que s'anomena en anglès badwill té un efecte positiu en els comptes, però es tracta només d'un apunt comptable que no implica cap entrada real de diners, va exlicar Gortázar. Però és cert que l'operació sí genera sinergies (estalvis) suficients -5.000 milions en cinc anys- com per compensar els costos. Pel que fa als detalls de l'operació, CaixaBank haurà de llançar una ampliació de capital de 2.079 milions d'euros per per fer front al bescanvi d'accions -no hi haurà desemborsament dinerari- de Bankia mitjançant la qual es durà a terme l'absorció del banc públic, un cop establerta l'equació de bescanvi de la fusió que suposarà que cada accionista de Bankia rebrà 0,68 accions de CaixaBank. Així, els accionistes de l'entitat que ara presideix Jordi Gual tindran inicialment el 74,2% del nou grup i els de Bankia posseiran el 25,8% restant.

El preu pactat inclou una prima del 20% sobre el valor de Bankia a 3 de setembre, abans de la comunicació al mercat de l'existència de negociacions sobre l'operació, quan el preu de l'acció de Bankia era de 1,035 euros. El bescanvi proposat implica una valoració actual de Bankia de 4.300 milions, davant dels 3.178 milions que tenia a principis de setembre. A més, suposa una prima del 28% sobre la mitjana d'equacions de bescanvi dels últims tres mesos.

L'entitat que surti de l'absorció, CaixaBank, estarà controlada per la Fundació Bancària La Caixa, a través de Criteria, que tindrà al voltant del 30% del capital, davant el 16% que conservarà l'Estat a través del FROB. L'estructura accionarial es completa amb un 54% de free float (accions cotitzades en el mercat de valors), el 37% correspon a inversors institucionals i el 17%, al mercat minorista.

Junta al novembre

Les juntes d'accionistes que hauran de donar el vistiplau a la integració es celebraran al novembre. S'espera que la fusió es completi al primer trimestre del 2021. Un cop aprovada la fusió per part de juntes d'accionistes d'aquí a una mica més d'un mes i mig, i obtingudes les autoritzacions administratives corresponents, CaixaBank adquirirà la totalitat dels drets i obligacions de Bankia.

L'entitat resultant comptarà amb actius per un valor total de 664.000 milions d'euros i quotes de mercat del 25% en crèdit a Espanya i del 24% en dipòsits, en línia amb els majors bancs dels països veïns. La fusió li permetrà generar nous ingressos de 290 milions anuals, segons les dades facilitades durant la presentació.

Per part seva, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va assenyalar que la fusió entre CaixaBank i Bankia «es juga la reputació» en el procés d'ajust d'ocupació que duguin a terme. Segons Efe, la ministra va assegurar que «em preocupa molt que aquesta fusió pugui irrogar ajustos en termes d'ocupació. Crec que la societat no ho entendria». Díaz va argumentar que «totes les fusions al nostre país van comportar ajustos en termes d'ocupació molt durs» i això «no s'entendria en un moment de crisi econòmica i social tan important» com l'actual.

Davant la fusió que donarà lloc al banc més gran d'Espanya per volum d'actius, Yolanda Díaz va manifestar també la seva preocupació per l'«elevat grau concentració bancària al nostre país» i per l'exclusió financera.

No preveuen ingerències

Paral·lelament, Gortázar es va mostrar confiat que la presència del FROB al consell d'administració de l'entitat resultant amb la fusió de Bankia no es tradueixi en ingerències polítiques. Va afegir que l'entitat no té «cap vocació» de fer política «ni l'ha fet mai». «Que altres ens situïn en altres debats polítics pot ser, no seria la primera vegada», va afegir el conseller delegat de CaixaBank, que segons ACN va indicar que està centrat en un «projecte apassionant però complicat» com és la culminació de la fusió. «Hem de tenir la capacitat per seguir fent la nostra feina, fer-la bé i tenir en compte els nostres accionistes», va assenyalar Gortázar davant la possibilitat que el FROB parli de «qüestions addicionals».

En aquest sentit, Goirigolzarri va assegurar que el FROB li ha permès treballar amb «independència» durant els vuit anys que haurà estat al capdavant de l'entitat. Va explicar que quan va entrar a la direcció del banc va demanar poder treballar amb «independència» i «professionalitat» i que sempre ha estat així.