La fusió de CaixaBank i Bankia, que donarà lloc al banc més gran d'Espanya, tindrà un impacte sobre l'ocupació que encara no s'ha concretat encara que es preveu que es produeixi l'ajust de personal més gran realitzat mai en el sector bancari espanyol, amb una xifra d'afectats que podria rondar els 8.000.
Després que els consells d'administració de les dues entitats donessin llum verda dijous passat a la creació del nou banc, una de les principals incògnites que queden per aclarir és la dimensió de la retallada de plantilla que comportarà la fusió.
Malgrat que el conseller delegat de CaixaBank i home fort del nou banc, Gonzalo Gortázar, va considerar ahir que és prematur abordar aquesta qüestió ja que encara es trigaran sis mesos a definir les possibles duplicitats entre les xarxes, els sindicats ja han reclamat que les baixes siguin voluntàries i han augurat unes negociacions dures i complicades.
La veritat és que la reducció de plantilla és un pilar bàsic del pla de sinergies i de la retallada de costos en la nova CaixaBank, que calcula unes despeses per a la reestructuració general de 2.200 milions d'euros, dels quals una part aniran a pagar l'expedient de regulació d'ocupació (ERO).
Segons fonts del sector, el nombre de treballadors afectats per l'ERO podria situar-se l'entorn dels 8.000 o 7.500, atenent al fet que aquest és el nombre aproximat de treballadors dels dos bancs fusionats que tenen aquest any 52 anys o més.
Recurs a les prejubilacions
El recurs a les prejubilacions, a més de les baixes incentivades, és el preferit pels sindicats i el que ha estat utilitzat preferiblement pel sector bancari en altres processos similars ja que és el que crea menys conflictivitat laboral.
No obstant això, Gortázar i el president de Bankia i de la nova CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, van advocar per buscar també altres fórmules més «creatives» i innovadores.
Fonts sindicals de Bankia admeten que poden haver-hi reticències a recórrer a pràctiques del passat, com la generalització de les jubilacions anticipades, ja que xoca amb les consignes polítiques actuals a Espanya, de manera que apunten que podrien aplicar altres mesures com l'externalització de serveis.
Les dues entitats bancàries sumen juntes uns 51.000 empleats 35.500 de CaixaBank i 15.800 de Bankia-, encara que la plantilla sobre la qual es duria a terme l'ERO es reduiria fins a prop de 44.000, un cop descomptats els treballadors de les filials del banc català.
A priori, els prop de 7.000 treballadors de les filials de CaixaBank (com VidaCaixa i el banc portuguès BPI -gairebé la meitat d'ells-) no tindrien perquè entrar en el procés de regulació d'ocupació, segons assenyalen els sindicats de CaixaBank, que apunten que aquestes empreses fins i tot guanyarien càrrega de treball ja que haurien d'oferir els seus serveis a una entitat més gran.
No obstant això, aquest extrem tampoc es pot descartar ja que CaixaBank ha dut a terme en el passat alguns ERO en els quals ha inclòs treballadors de les filials, en concret empleats propis que estan en delegació de servei i que són diversos centenars.
Amb independència que la xifra sigui aquesta o més gran (s'han estudiat en alguns mitjans nombres bastant superiors), els principals sindicats han exigit garanties per a la plantilla de la entitat bancària.
Conflictivitat «innecessària»
«La conflictivitat laboral és innecessària. Es pot realitzar l'ajust d'una manera pactada, basant-se en la voluntarietat», va explicar a Efe el secretari general de serveis bancaris de CCOO a CaixaBank, Ricard Ruiz.
