La Moncloa no s'atreveix a precisar dates encara i rebutja situar el dia exacte en què arribarà al Consell de Ministres l'avantprojecte de la reforma del Codi Penal que reajustaria els delictes de sedició i rebel·lió i comportaria una rebaixa de la pena per als presos del procés, el que suposa un gest inequívoc a ERC que ajudaria a millorar la relació amb el Govern i facilitaria l'aprovació dels pressupostos del 2021. Alhora, els republicans podrien oferir la modificació legal i urgent com un trofeu davant el seu electorat, com un fruit tangible de la seva aposta pel diàleg amb l'executiu.
El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anat reordenant el tauler en les últimes setmanes, tenint en compte a més que la renovació pendent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es frustrava per l'oposició radical del PP i la necessitat de reconstruir ponts amb els socis d'investidura, sense perdre, almenys de moment, Ciutadans. I una peça clau és, precisament, la reforma del Codi Penal.
El passat 8 de setembre, la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va portar al Consell de Ministres el pla anual normatiu per al 2020. És a dir, la programació de les lleis i reials decrets que el Govern preveu impulsar en aquesta segona part de l'any. Es va decidir incloure a última hora la revisió dels delictes «contra l'ordre públic i la Constitució amb la finalitat d'adaptar-los tant en perspectiva comparada amb els textos nacionals d'altres legislacions europees i al marc normatiu de la Unió Europea, així com als actuals paràmetres doctrinals, polítics i constitucionals». Aquest gir de guió, amb el qual no es comptava, era tot un senyal. Hores abans, Sánchez havia defensat que mantenia viu el seu compromís amb la reforma del Codi Penal, compromís que havia contret a l'inici de la legislatura i que va quedar en dubte amb la pandèmia de la covid-19.
Menys dificultats d'encaix
El Govern, de fet, prepara una reforma imminent i ràpida. Es valora un text senzill, que pugui ser sotmès a l'aprovació de les Corts en lectura única. És a dir, pel ple de Congrés i Senat, i sense passar pel tràmit en ponència i comissió, quelcom que garantiria que el projecte fos avalat en molt poc temps. Així es va fer, de fet, la reforma de l'article 135 de la Constitució el 2011. Altres fonts del Govern, no obstant això, adverteixen que potser una aprovació tan expressa «no encaixa per la naturalesa de l'assumpte».
Encara que l'executiu no vol que es lligui a la negociació dels pressupostos, és evident que hi ha un fil conductor entre totes dues qüestions. ERC assumeix que no podrà reactivar-se la taula de diàleg de manera imminent com pretenia, no per les reticències del Govern, que ha insistit reiteradament que no té problema en què es reprengui, sinó pel rebuig de Quim Torra. D'aquesta manera, els republicans disposarien d'una potent base per al seu electorat abans d'unes autonòmiques que s'albiren cap a febrer del 2021.
ERC vol una llei d'amistia
En aquest sentit,el vicepresident del Govern català, Pere Aragonès, va assegurar que si l'executiu central vol impulsar la reforma del delicte de sedició en el Codi Penal «és perquè en el fons es reconeix que la situació actual és injusta, i és perquè té una naturalesa política». Segons Europa Press, Aragonès va defensar que el plantejament dels republicans és aprovar una llei d'amnistia: «L'amnistia no és la modificació del Codi Penal en la qual el Govern central diu estar treballant», va afegir.
Per part seva, el líder de Ciutadans al Parlament, Carles Carrizosa, va considerar que és «intolerable» reformar el delicte de sedició en el Codi Penal per afavorir un «grapat de persones», en referència als líders sobiranistes presos.
