Quan només li queden 80 dies per jubilar-se, el tinent fiscal del Tribunal Suprem, Luis Navajas, ha decidit no callar davant les crítiques que el seu informe en contra de l'admissió a tràmit de les querelles contra el Govern per la seva gestió de la pandèmia ha suscitat. En una entrevista a Onda Cero, va acusar ahir dos fiscals de Sala del Suprem que van participar en el judici del procés d'estar «contaminats ideològicament». Es tracta de l'exfiscal general de l'Estat Consuelo Madrigal i, segons van assenyalar fonts fiscals, de Fidel Cadena. El motiu és que, segons Navajas, abans fins i tot de la interposició de la denúncia contra l'executiu per víctimes o partits a l'alt tribunal, li van advertir que «el prestigi de la institució requeia sobre les seves espatlles» i el van instar a investigar la gestió del Govern.

El número dos del ministeri públic només va identificar a l'entrevista Madrigal, perquè va dir que pocs dies abans va signar un article al diari El Mundo en què es va mostrar molt crítica amb l'estat d'alarma decretat per Pedro Sánchez, tant que diversos querellants volien utilitzar-lo com a prova per intentar aconseguir que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, o el president de l'executiu fossin imputats per la seva gestió.

Això la invalidaria per pronunciar-se sobre les querelles presentades, perquè suposava que «estava absolutament contaminada», va dir el tinent fiscal, tot afegint que «amb aquesta tropa no puc anar a la guerra». «Són fiscals d'altíssima consideració, però en aquest assumpte estan contaminats ideològicament i no haurien de pronunciar-se. No dic que em coaccionessin, però van intentar influenciar-me i això em va posar en guàrdia», va afirmar. Acabava d'explicar que tothom té la seva ideologia, inclosos els fiscals, però aquests no poden deixar que es traslladi als seus informes.

Fora de la junta

Segons Navajas, la Junta de Fiscals de Sala del Suprem mai havia de reunir-se per pronunciar-se sobre aquestes querelles, perquè la seva funció és il·lustrar la fiscal general de l'Estat en instruccions o circulars, però, a més, mai ho ha fet, malgrat que així ho reclamessin la conservadora Associació de fiscals i fiscals de sala, que donaven a entendre el seu criteri com a «fonts» dels mitjans de comunicació. Tampoc es va fer, va explicar, quan l'allau d'iniciatives penals similars era contra l'expresident Mariano Rajoy i la seva vicepresidenta, Soraya Sáez de Santamaría.

Però és que, a més, si s'hagués convocat hauria hagut de demanar que els companys que van intentar influenciar-lo i van demostrar la seva contaminació ideològica quedessin fora. També es va referir al risc de filtracions que segons la seva opinió existeix respecte un assumpte conegut per un òrgan format per 30 o 35 fiscals.

«Punxar el globus» de la rebel·lió

A més de la crítica directa a dos dels quatre fiscals que van representar el ministeri públic en el judici del Procés, Navajas també va expressar «els seus dubtes» cap al delicte de rebel·lió que van mantenir contra els líders independentistes.

Per negar rellevància a la possibilitat que el Suprem acabi admetent les querelles i denúncies, el rebuig de les quals propugna, va esmentar expressament aquest cas, en què l'alt tribunal «va punxar el globus» de la rebel·lió i va acabar condemnant-los per sedició. Va assegurar que, malgrat els seus dubtes sobre aquest delicte, mai hauria anat a un mitjà de comunicació a criticar els seus companys, donant a entendre que era d'ells d'on procedien les principals objeccions al seu dictamen, entre les quals hi havia que el prestigi de la carrera havia quedat per terra. El número dos fiscal no es va estalviar exemples: «El judici es va televisar i es van veure algunes coses que déu-n'hi-do...».Canvi de fiscals a Anticorrupció

Navalles també s'ha referit a l' 'cas Villarejo', en què es va parlar que una de les advocades de Podem, Marta Flor, tenia una relació amb un dels fiscals, Ignacio Stampa. La va qualificar d ' "escandalosa" i ha afirmat que ell ho hauria remogut d'aquesta investigació per trobar-se en comissió de serveis.

Va afegir que li va dir a cinc dels sis fiscals generals amb els quals ha treballat que la Fiscalia Anticorrupció havia de renovar en la seva totalitat cada cinc anys, com passa amb el seu cap, per evitar filtracions en temes especialment sensibles i substituir els fiscals el treball no convenç o amb els que sorgeix algun tipus de problema. Com a alternativa va plantejar romandre un màxim de 10 anys en ella.

Rei Joan Carles

I disposat a no mossegar-se la llengua, Navaixes, que s'ha declarat monàrquic i va recordar com es va valorar i va pujar "als altars" la figura del rei Joan Carles en 1979, va acabar dient que la conducta d'el