Gairebé el 70 per cent dels italians va votar a favor de la reducció del nombre de parlamentaris al país en el referèndum celebrat entre diumenge i ahir, donant així llum verda a un dels projectes clau del Moviment 5 Estrelles (M5S). Segons les darreres dades oficials, el «sí» es va imposar amb el 69,4 per cent dels vots, mentre que el 30,6 per cent va votar-hi en contra.

Més de 46,6 milions d'italians estaven cridats a les urnes en un referèndum en el qual no era necessària una participació mínima perquè el resultat fos vinculant. Segons les primeres dades, la participació hauria estat del 53,85 per cent.

La reducció del nombre de parlamentaris era una de les grans reivindicacions de l'M5S, líder del govern de coalició format amb el Partit Democràtic. En concret, està previst reduir de 630 a 400 els membres de la Cambra de Diputats i de 315 a 200 els del Senat.

En declaracions després de conèixer el resultat positiu, l'antic líder de l'M5S i ministre d'Exteriors, Luigi di Maio, va destacar que els que han «intentat transformar aquest referèndum en una consulta contra el Govern han rebut un boomergang, vist el resultat».

El ministre d'Exteriors va defensar que «el següent pas ha de ser l'aprovació d'una nova llei electoral proporcional que permeti afavorir la governabilitat d'una Itàlia que ara més que mai necessita respostes ràpides i eficaces».

D'altra banda, també es van celebrar eleccions a set regions. A Vèneto, Luca Zaia (centredreta) va revalidar el càrrec amb un 74,2 per cent dels vots, segons les projeccions de la RAI, mentre que a Toscana, un dels comicis que més atenció ha despertat, no hi va haver cap canvi electoral. Allà, Eugenio Giani, del Partit Democràtic (PD), va aconseguir mantenir el càrrec amb el 46,4 per cent dels vots davant de la candidata de la Lliga, Susanna Ceccardi, que va aconseguir un 42,1 per cent. El centre-esquerra també va aconseguir fer-se amb la regió de Campània, on Vincenzo de Luca, també del PD, va ser reelegit amb el 62 per cent.

El centre-dreta es va imposar a Ligura, on la victòria va ser per a Giovanni Toti, que repetirà en el càrrec, així com a Pulla, on l'elegit va ser Raffaele Fitto. Pel que fa a la Vall d'Aosta, que també va votar en els dos últims dies, l'escrutini es portarà a terme avui. No obstant això, aquí els sondejos a peu d'urna vaticinen una victòria de la Lliga.

Victòria de la ultradreta

L'extrema dreta dels Germans d'Itàlia (FDI), hereus directes del feixista Moviment Social Italià (MSI), haurien vençut (49,6%) a les Marques, una regió més abocada políticament i econòmica a l'Est d'Europa i al Pròxim Orient que a Roma. Si es confirma, no es tractaria d'una victòria de la Lliga de Matteo Salvini, que és aliat del FDI, sinó de la ultradreta, la primera a una autonomia de la península.

«Ara comença una nova fase», va assegurar l'antisistema Di Maio, que va llançar un nou desafiament contra l'actual classe política italiana: «Ara buscarem la retallada dels salaris dels parlamentaris» (d'uns 12.000 euros al mes).

Primeres votacions en pandèmia

El referèndum i les eleccions autonòmiques han estat les primeres votacions dels italians des que, al mes de febrer, va començar la pandèmia. Actualment, els contagis augmenten, encara que menys que als altres països de la UE. L'afluència a les urnes va ser del 53,8%, una taxa elevada per a Itàlia, el que ha comportat que les autoritats hagin hagut d'organitzar-se per assegurar el vot als ciutadans.

Hi havia el temor que la gent gran, i no només ells, no anessin a votar per por de contagiar-se, però gairebé tots van poder exercir el seu dret, amb col·legis organitzats a l'aire lliure o votacions personalitzades als domicilis, amb uns interventors que van recollir les paperetes amb vestits de protecció per evitar contagis. La tradició d'usar els locals de les escoles, que acaben d'obrir el nou curs, va comportar que a algunes localitats es votés a centres esportius i parcs.