L'última proposta sobre asil i immigració, amb repartiment obligatori de refugiats, va generar una profunda divisió política a la Unió Europea de la qual el club no s'ha refet. El sistema migratori no funciona i els Vint-i-set han estat incapaços de recompondre'l durant aquests últims cinc anys, tal com evidencia la recent tragèdia al camp de refugiats de Moria (Grècia). Per superar aquest impàs, la Comissió Europea ha proposat un nou pacte migratori que aposta per agilitzar els tràmits d'asil i les expulsions d'immigrants en situació irregular i que planteja un nou mecanisme de solidaritat a la carta, sense les polèmiques quotes, per evitar que el pla s'estavelli de nou contra les resistències de països com Hongria o Polònia, absolutament reticents a acollir refugiats.

«El que estem proposant és una solució europea, reconstruir la confiança entre els estats membres i restaurar la confiança dels ciutadans en la nostra capacitat de gestionar la immigració com una unió. La UE ha provat en altres àrees que pot fer passos per reconciliar perspectives divergents i és el moment de respondre al desafiament de gestionar conjuntament la immigració, amb un equilibri adequat entre solidaritat i responsabilitat», va explicar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, durant la presentació de la dotzena de propostes que inclou el pacte.

Un equilibri que hauran de trobar ara governs i Parlament Europeu en la negociació que s'iniciarà en les properes setmanes, que s'augura molt complicada i que ja ha rebut les primeres crítiques de grups polítics com els Verds i l'Esquerra Europea i d'organitzacions no governamentals com Càritas i Oxfam. «És inacceptable que la nova caixa de solidaritat doni als estats l'opció d'evitar la reubicació facilitant el retorn d'immigrants», va lamentar Maria Nyman, secretària general de Càritas Europa, qui tem un augment de les «devolucions en calent».

Brussel·les proposa construir el nou equilibri a partir d'un control més estricte en les fronteres exteriors, amb una agència Frontex amb més mitjans i poders, i procediments més efectius i ràpids per determinar qui pot quedar-se al continent europeu i qui ha de ser expulsat. Segons el nou pla, totes les persones que arribin sense autorització, ja siguin rescatades a alta mar, demanin protecció internacional o siguin detingudes dins del territori després d'eludir els controls a les fronteres exteriors, seran objecte d'un examen accelerat -sanitari i de seguretat, inclosa la recollida d'empremptes i el registre a la base d'Eurodac- en un termini màxim de cinc dies per determinar la seva identitat i si constitueixen una amenaça per a la seguretat o salut pública.

La idea és comprovar de forma ràpida qui té possibilitats d'accedir a l'asil i qui ha de ser expulsat en un procés que no ha de superar les 12 setmanes per evitar que romanguin mesos «als llimbs» europeus, tot i que en períodes de crisi pot prolongar-se vuit setmanes més. El nou mecanisme també estableix una jerarquia de criteris per determinar si un altre estat diferent al d'entrada pot ser responsable d'examinar la sol·licitud.