Els espasmes d'indignació contra la brutalitat policial i la injustícia racial que sacsegen els Estats Units des del passat mes de maig han trobat nous arguments. Un gran jurat de Louisville (Kentucky) va deixar dimecres sense càstig els tres policies blancs que van matar al març l'afroamericana Breonna Taylor després d'irrompre a l'habitatge que compartia amb el seu xicot durant una investigació en la qual es van equivocar de sospitosos. El controvertit veredicte del jurat popular només acusa un dels policies, però no ho fa per disparar contra Taylor, sinó contra els ocupants d'una casa propera. La resolució judicial va ser rebuda amb protestes a Louisville i altres capitals nord-americanes.

Els incidents més greus es van produir a la capital econòmica de Kentucky. Dos policies van resultar ferits de bala durant la llarga jornada de protestes. En anticipació de la sentència, la ciutat s'havia parapetat amb tanquetes i policia militaritzada. Hi va haver més d'un centenar de detencions, gasos lacrimògens i enfrontaments amb els manifestants, que van reaccionar a la sentència amb una barreja d'incredulitat i ràbia. Aquesta mateixa frustració, accentuada després de conèixer-se que l'únic policia imputat va sortir de la presó després de pagar una fiança de 15.000 dòlars, es va estendre a altres capitals com Nova York, Los Angeles, Kansas City, Dallas o Filadèlfia.

El nom de Breonna Taylor ha estat un dels crits de guerra del Black Lives Matter, el moviment que ha liderat les protestes contra el racisme dels últims mesos. Personatges públics com Michelle Obama o Oprah Winfrey van reclamar que es fes justícia i el lideratge demòcrata va invocar la seva mort per condemnar els excessos policials. Però aquesta justícia s'havia mogut fins ara amb notable lentitud i escassa transparència. La ciutat es va negar a fer públics els informes de l'autòpsia o les imatges que van gravar les càmeres dels agents vestits de paisà que van irrompre a la casa amb una ordre judicial obtinguda per a una investigació de narcòtics. A dins no van trobar drogues ni el sospitós que buscaven, que temps enrere va tenir una relació amb Taylor.

Vuit trets al passadís

En el seu lloc es van topar amb la víctima, una tècnic d'emergències de 26 anys que dormia quan van entrar a la casa, i el seu xicot, Kenneth Walker, qui va disparar contra els agents amb una arma legal abans de trucar al 911 per advertir-los de l'aparent irrupció d'intrusos a casa seva. Walker va sortir indemne, però Taylor, que anava desarmada, va rebre vuit trets al passadís. «És una decisió escandalosa i ofensiva», va dir l'advocat de la víctima després de conèixer el veredicte.

Els lletrats de la policia van defensar en el judici que els agents van disparar per protegir-se i que es van identificar abans d'entrar a l'habitatge, una afirmació negada per Walker i diversos testimonis. Però els agents han comptat amb el suport del fiscal general de Kentucky, Daniel Cameron, el primer afroamericà a ocupar el càrrec en la història de l'estat.