El president del Govern, Pedro Sánchez, va utilitzar la seva intervenció telemàtica davant l'Assemblea General de Nacions Unides per fer una nova crida a la unitat, un concepte que reclama des de fa mesos als partits polítics a Espanya però que, aquesta vegada, va aplicar a la comunitat internacional.

En un discurs marcat per la pandèmia de la COVID-19 i gravat al Palau de la Moncloa, Sánchez va advertir que «un altre virus recorre el món, el de la decepció, de l'avorriment, del descrèdit, fins i tot de la indiferència», sobretot entre els joves, un virus que han «estat inoculant els propis governants». «Amb cada nou desacord entre nosaltres, amb cada incompliment del que prèviament havíem acordat, amb cada deserció dels nostres compromisos, de les nostres responsabilitats cap a la resta dels països», va dir.

Així, considera que «per inacció o per omissió», han permès que «el desafecte i la desconfiança cap a la governança s'estenguin pel món» i «per indiferència o per covardia» han ignorat amenaces que «avui afecten seriosament» tothom.

I ho va vincular a la «tornada de nacionalismes excloents», que es creien acabats, «de la xenofòbia, de fantasies autàrquiques, d'autoritarismes impúdics» i a l'«auge de lideratges basats en la demagògia, en la mentida, en el foment de l'odi , la confrontació».

Moment històric urgent

Per això, Sánchez va fer una crida a la comunitat internacional perquè entengui la urgència del moment històric i vagi més enllà d'invocar la unitat en abstracte. «Tenim el deure històric, moral, urgent, ineludible d'actuar units per donar al món el nou horitzó de creixement i de progrés que mereix», va afirmar, tot destacant la necessitat d'«oferir un horitzó d'esperança als joves», uns joves que avui no «escolten» perquè consideren que els polítics no són «útils».