La batalla a tres bandes que s'ha produït aquesta setmana després de la decisió del Govern d'impedir la presència, ahir, del Rei a Barcelona va empitjorar abans, durant i després de l'acte de lliurament de despatxos als nous jutges, que per primera vegada va tenir lloc sense el cap de l'Estat. La cúpula judicial va explicitar el seu malestar amb el veto de La Moncloa al monarca, i Felip VI, en un gest tan inusual com el propi veto, va deixar clar que la seva voluntat era haver estat al costat de la Judicatura a Barcelona. Dos ministres de Podem, entre ells el vicepresident Pablo Iglesias, van retreure al Rei aquesta conducta i el van acusar d'haver incomplert el deure de neutralitat política i, fins i tot, de «maniobrar» contra l'Executiu.

Sobrietat, rigor institucional, austeritat per les mesures de seguretat per la COVID-19 i polèmica van presidir l'acte a l'Escola Judicial, en el qual la cúpula del Poder Judicial va sortir en fèrria defensa del Monarca. En el seu discurs, el president del Consell General de Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va expressar l'«enorme tristesa» de la Judicatura per l'absència del cap de l'Estat, alhora que va recordar que «la justícia emana del poble i s'administra en nom del Rei».

Més enllà del protocol

Per això, va precisar, la presència de Felip VI a l'acte «va molt més enllà del protocol i té una enorme dimensió constitucional i política, expressió del suport permanent de la Corona al poder judicial i en la seva defensa de la Constitució i de la llei en benefici de tots els espanyols». En acabar el discurs, el vocal del CGPJ José Antonio Ballesteros va encoratjar els assistents amb un «visca el Rei». Hores després, Felip VI va sortir de la discreció protocol·lària que sol acompanyar la Casa Reial i va telefonar Lesmes per traslladar-li que li «hauria agradat ser a Barcelona» acompanyant els nous jutges. Va ser el propi president de l'alt tribunal qui va traslladar el missatge als flamants jutges i el va fer públic, davant del que la Zarzuela va precisar que era una trucada «de cortesia» per felicitar els nous jutges, «sense consideracions institucionals sobre l'acte».

No obstant això, el gest del Monarca va enervar la part podemista del Govern. El més dur va ser el ministre de Consum, Alberto Garzón, que a Twitter va escriure: «La posició d'una monarquia que maniobra contra el Govern democràticament elegit, incomplint d'aquesta manera la Constitució que imposa la seva neutralitat, mentre és aplaudida per l'extrema dreta, és senzillament insostenible ». Sense anar tan lluny, Iglesias va aprofundir en la suposada falta de neutralitat de Felip VI: «Respecte institucional vol dir neutralitat política de la prefectura de l'Estat, renovació dels òrgans judicials en temps i forma i actuacions de la força pública proporcionals». I va recordar que l'article 1.2 de la Constitució estableix que «la sobirania resideix en el poble espanyol, del qual emanen tots els poders de l'Estat». El PP i Ciutadans van respondre immediatament exigint al president del Govern, Pedro Sánchez, que desautoritzi els seus dos ministres i defensi el Rei.

Ambient estrany

L'ambient a la cerimònia de Barcelona, segons els assistents, va ser completamenter diferent al que és habitual per la pandèmia i l'absència de Felip VI. En acabar l'acte i en aixecar-se tothom, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, es va acostar al president del Suprem i es va sentir dir: «S'han passat tres muntanyes». El Ministeri de Justícia es va afanyar a puntualitzar que Campo «no reconeixia la seva veu». Una altra absència va ser la de el president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, que a última hora va adduir motius d'agenda.

Lesmes, amb aspecte seriós, va aprofundir en què el «lament» per l'absència del Rei no només és pel fet que es trencava amb una tradició de més de 20 anys, sinó també perquè la presència del cap de l'Estat respon «a l'especial vincle constitucional de la Corona amb el Poder Judicial».