28 de setembre de 2020
28.09.2020
Diari de Girona

Madrid, aspiradora

La Comunitat Valenciana denuncia que la capital succiona recursos dels altres territoris de l'Estat · L'autonomia madrilenya ha guanyat 100.000 contribuents des de l'any 2009

27.09.2020 | 23:10
CC0
CC0

La difícil gestió de la pandèmia ha tret a la llum tensions financeres dins de les comunitats autònomes i, també, entre elles. La presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, reclama per a la capital un suport especial «per ser motor econòmic, per tenir el 60% de les grans empreses, per la mobilitat i per la densitat de població», mentre manté el seu pla d'abaixar impostos. Per la seva banda, des de la Comunitat Valenciana, el seu president, Ximo Puig, denuncia que l'efecte capitalitat ha convertit Madrid en una «aspiradora» de recursos, població, funcionaris estatals, grans empreses, organismes, empleats qualificats i xarxes d'influència en detriment d'altres comunitats que ara, sobretot, es veuen limitades per encarar les dificultats de la covid-19.

Durant anys, els territoris han denunciat la competència deslleial que generen les rebaixes fiscals d'unes autonomies davant d'altres. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en la seva anterior condició de consellera d'Hisenda d'Andalusia va censurar amb insistència el dúmping fiscal (competència deslleial) practicat per Madrid; és el mateix que el Govern de Catalunya ha denunciat des de fa anys, així com els executius d'Aragó, Astúries, Castella-la Manxa o Extremadura, tots ells d'actual signe socialista.

«Dumping fiscal»

«Madrid pot permetre's deixar d'ingressar 4.100 milions anuals amb rebaixes fiscals fruit del seu dopatge per l'efecte capitalitat», va assegurar Ximo Puig dimarts al Parlament autonòmic. Durant la seva intervenció, el president va esgrimir les dades d'un revelador

informe elaborat pel Laboratori d'Anàlisi de Polítiques Públiques (IvieLAB, vinculat a la Generalitat valenciana) que, sota el títol «Madrid: Capitalitat, economia del coneixement i competència fiscal», aporta multitud de dades sobre els efectes que el protagonisme madrileny causa a la resta de les economies autonòmiques.

«La Comunitat de Madrid ha optat per competir fiscalment amb la resta de les autonomies per la localització de les bases tributàries i la domiciliació dels seus titulars», s'afirma en l'estudi dirigit per Francisco Pérez i Ernest Reig, tots dos de l'Ivie i catedràtics en la Universitat de València.

L'informe analitza la mobilitat d'assalariats i pensionistes entre autonomies des del 2005 i troba «evidències» que vinculen el guany de 103.035 contribuents a Madrid procedents d'altres autonomies en els 10 últims anys (2009-

2018), coincidint amb el període de rebaixes fiscals més agressives a la comunitat madrilenya.

El document parla de la «funció succionadora» que exerceix Madrid. La comunitat representa el 19,2% del PIB del país i el 14,2% de la població. No obstant això, absorbeix el 44,5% de les 1.000 més grans empreses del país, el 31% de les de més de 200 treballadors i el 21% de les ocupacions qualificades d'Espanya.

A més, el percentatge de població amb estudis universitaris és superior a Madrid que la mitjana espanyola (40,9% davant del 30,8%) i el pes de les ocupacions d'alta qualificació i salaris arriba a un nivell del 45%, al que només s'acosta Barcelona.

«El poder de decisió econòmica que es concentra a la capital és aclaparador», conclou l'informe. «Es produeix una alta concentració de directius i gerents i dels òrgans de decisió de les grans empreses, sent freqüents les relacions entre les persones que conformen aquests col·lectius i també de les mateixes amb els qui adopten importants decisions en els poders públics », afegeix.

Efecte aglomeració

Madrid ha passat de captar el 36% de la inversió estrangera el 2010, al 85,2% el 2018. Aquell any, posterior al referèndum, Catalunya amb prou feines va captar el 6,2% de la inversió estrangera total, des del 31,4% el 2016 i el 12,8% el 2017. «En aquesta capacitat d'aglomerar de Madrid juga un paper molt important el fet de la capitalitat », afirma Francisco Pérez, codirector de l'informe.

En el que portem del segle XXI, a més d'atraure població estrangera, Madrid l'ha captat d'altres autonomies espanyoles (sobretot de Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Andalusia). Una cinquena part dels ocupats a l'autonomia madrilenya residia anteriorment en una altra comunitat.

Tot això conforma un fort creixement de les bases imposables dels tributs que permet a Madrid poder abaixar els tipus impositius sense que caigui la recaptació (encara que aquesta pogués ser encara més gran amb uns tipus més alts). I aquests menors tributs acaben reforçant l'atractiu de la capital dins d'una mena de cercle virtuós que es retroalimenta, en detriment de la resta de les autonomies que perden població, treballadors qualificats, seus d'empreses i, com a colofó de tot això, recaptació d'impostos.

I en aquesta espiral favorable a Madrid, l'informe atorga un paper molt important al sector públic, per la concentració d'infraestructures, de seus d'organismes i d'empleats públics.

Licitacions públiques

«La xarxa d'alta velocitat segueix tenint una estructura radial amb centre a Madrid, en detriment d'altres connexions amb més trànsit que segueixen postergades, com el Corredor Mediterrani», assenyala el text de l'IvieLAB.

Del conjunt de les 109.422 licitacions del sector públic estatal analitzades per l'informe, el 72% corresponen a òrgans de contractació situats a Madrid. I d'aquestes licitacions, gairebé el 60% s'adjudiquen a empreses amb seu a Madrid. Els avantatges de la proximitat són evidents i això atreu seus empresarials cap a Madrid. «La manca de neutralitat territorial de les decisions econòmiques del sector públic estatal és innegable», segons els autors de l'informe.

El document suggereix la conveniència d'una major descentralització de les seus dels organismes estatals -com practiquen altres països com Alemanya o la pròpia Unió Europea-, ja que això tindria efectes sobre l'ocupació pública i privada de l'àrea receptora.

La història de les rebaixes fiscals de Madrid acumula gairebé 20 anys i l'actual presidenta, Isabel Díaz Ayuso, manté el seu pla per a «la major rebaixa fiscal de la història de la comunitat de Madrid» aquesta legislatura. Amb dades de recaptació del 2017, Madrid ha promogut una rebaixa fiscal neta per 4.111 milions amb retallades en els impostos sobre successions i donacions, patrimoni i IRPF i lleugeres pujades en transmissions patrimonials i tributs propis.

No obstant això, Francisco Pérez destaca que una part d'aquests avantatges ve d'un comportament de l'Estat que no és neutral. «Tenint en compte la seva condició de capitalitat i l'origen dels seus avantatges, Madrid hauria d'evitar aquestes pràctiques», de competència fiscal a la baixa, «que acaben tenint efectes no desitjats per als altres territoris», conclou Pérez. Així, l'informe valencià proposa limitar les competències de Madrid per abaixar impostos, perquè això «reforça la tendència a la divergència de la renda autonòmica» i «perquè es recolza en un aprofitament d'avantatges derivats d'una interpretació del paper de la capitalitat que no és territorialment neutral».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit