La polèmica pel veto a la presència del Rei a l'acte de lliurament de nous despatxos judicials del passat divendres a Barcelona continua viva, però el Govern vol resoldre l'assumpte internament, fent prevaler la postura del soci majoritari de la coalició, i també centrant les crítiques tant en Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, per haver revelat la seva conversa amb el Monarca, com en el PP, per negar-se a renovar les institucions pendents.

La ministra portaveu, María Jesús Montero, va haver d'afrontar ahir diverses preguntes dels periodistes per l'absència de Felip VI a la capital catalana el 25 de setembre i per les paraules dels membres morats de l'Executiu. Pablo Iglesias, vicepresident segon, va acusar el Rei de trencar la seva «neutralitat política»; Alberto Garzón, ministre de Consum, li va retreure que «maniobri» contra el Govern; i Manuel Castells, responsable d'Universitats, va indicar que era «improcedent» la trucada del Monarca a Lesmes per a traslladar-li que li hauria agradat ser a Barcelona.

«El cap de l'Estat, i volem agrair-ho, sempre respecta la neutralitat democràtica i institucional que li exigeix el compliment de la llei», va defensar Montero. No la va trencar, per tant, amb la seva conversa telefònica amb Lesmes. Aquella, va dir, va ser una trucada «de cortesia», perquè així la va definir posteriorment la Zarzuela, que s'hauria d'haver quedat «en l'àmbit de la discreció». És a dir, el Govern culpa directament el president del CGPJ d'haver revelat el contingut d'aquesta xerrada amb el propòsit de fer créixer la polèmica. I, de pas, la portaveu va desautoritzar els ministres d'Unides Podem per a preservar la posició de Felip VI.

Les paraules d'Iglesias i Garzón sobre el comportament del cap de l'Estat són les opinions personals de «dues persones concretes» de l'Executiu de coalició, el grup dels quals, Unides Podem, discrepa obertament del PSOE respecte de la posició sobre la Corona. La portaveu va voler deixar clar que el PSOE defensa el pacte constitucional íntegrament, del primer a l'últim article de la Carta Magna, i que la postura del Govern la marca el seu president, Pedro Sánchez, qui ha reivindicat totes les institucions, «es diguin Monarquia o òrgan dels jutges», per la seva «obligació de protegir el paper democràtic que juguen». D'aquesta manera, segons el parer de la titular d'Hisenda, la posició sobre la Monarquia del Govern «és clara i diàfana».

No «patrimonialitzar» la Corona

Aquesta defensa de totes les institucions va ser aprofitada per Montero per a dirigir-se al PP, per a tornar a reclamar-li que «compleixi amb la Constitució» i permeti la renovació del CGPJ i d'altres òrgans de l'Estat, que manté bloquejats «pel no reconeixement de la legitimitat d'aquest Govern». Per a la portaveu, l'actitud del PP és «una mena de rebel·lió o d'insubmissió constitucional que no coneix precedent al país». A més, va aprofitar per criticar el partit de Pablo Casado i Vox per intentar «patrimonializar» la figura del cap de l'Estat per «interès partidista», perquè això «fa molt mal» a la Corona.

Dilluns, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va explicar finalment les raons del Govern per a impedir que el Rei anés a Barcelona. Es va fer, va dir a RNE, per a no generar més tensió, per la imminència de la sentència d'inhabilitació de Quim Torra i per la proximitat de l'aniversari del referèndum del 1-O i perquè l'executiu, a més de vetllar per la seguretat, ha de protegir «la convivència».