El ple del Consell General de Poder Judicial (CGPJ) va respondre ahir a la pressió del Govern i col·lectius d'esquerra perquè paralitzés els seus nomenaments fins a ser renovat amb l'elecció, pràcticament per unanimitat, de tres magistrats per a la Sala Segona del Tribunal Suprem (TS ), la que s'ocupa de jutjar els aforats. Van rebre 19 vots dels vocals a favor, amb independència de quin partit els va proposar per a l'òrgan de govern dels jutges. Només Álvaro Cuesta i Concepción Sáez van votar en blanc.

En un vot particular, en el qual es mostrava partidari d'haver retirat els nomenaments, Cuesta, proposat en el seu dia pel PSOE, parafrasejava el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, per recordar que existia «el precedent d'un CGPJ en un superlatiu grau de descomposició, com va ser l'elegit el 2001 i que no es va renovar, també pel bloqueig del grup popular, fins al 2008». «Ningú va qüestionar la capacitat dels nomenaments», afegeix, i els va realitzar «fins a última hora». Va ser el consell del qual van ser vocals el propi Campo i l'actual conseller de Justícia de la Comunitat de Madrid, Enrique López.

Els perfils

A un dels nomenats, Ángel Hurtado, se'l considera conservador, perquè en la sentència de la Gürtel que va provocar la moció de censura que va acabar amb el Govern del PP va renunciar a redactar la part relativa a la caixa B, que va cedir al seu company José Ricardo de Prada. Als altres dos, en canvi, se'ls atribueix una sensibilitat progressista. Són Javier Hernández, fins ara president de la Sala d'Apel·lació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i Leopoldo Puente, membre d'aquesta mateixa sala, però al tribunal superior madrileny.

Un dels arguments per demanar que el CGPJ renunciés a fer nomenaments, malgrat ser el que preveu la llei, és que el seu president, Carlos Lesmes, aprofitaria per designar magistrats conservadors per al TS, el que explicaria perquè el PP rebutjava seure a negociar, en saber-se beneficiat amb la composició actual.

A més, el ple va triar César Tolosa president de la Sala Tercera o del Contenciós del Suprem, per 18 vots, en substitució de Luis Díaz-Picazo, molt qüestionat en el seu dia per la seva gestió del recurs sobre qui havia d'assumir els impostos hipotecaris. L'altra candidata, Pilar Teso, només va obtenir un vot.

María Luisa Segoviano va ser nomenada presidenta de la Sala Quarta o del Social del Suprem amb 19 vots a favor. És la primera dona que aconsegueix aquesta responsabilitat en els 200 anys d'història de l'alt tribunal. Per presidir la Sala Militar es va triar Jacobo Barja de Quiroga. Als dos se'ls considera progressistes.

L'únic a aturar nomenaments

L'actual CGPJ ha estat l'únic que en democràcia ha paralitzat els nomenaments de magistrats a l'espera d'una renovació que encara no ha arribat. Al desembre complirà dos anys en funcions, moment en el qual arribarà al fins ara més longeu, el presidit per Francisco Hernando, que va realitzar un total de 32 nomenaments estant en funcions, dels quals 11 van ser de magistrats del Suprem. Només en el ple d'abril de 2008, quan ja portava un any i mig caducat, en va fer 10, quatre a l'alt tribunal. Lesmes va paralitzar els nomenaments el gener i el juliol per intentar forçar la renovació que ha demanat fins a en quatre ocasions per carta a les Corts.