El fiscal de Sala del Tribunal Suprem Juan Ignacio Campo, al capdavant de les diligències obertes al voltant del rei Joan Carles I per determinar si s'ha d'obrir una investigació contra l'excap de l'Estat per delicte fiscal o de blanqueig de capitals, s'ha mostrat positiu respecte al futur de les indagacions. En l'escrit en què demana el rebuig de les querelles presentades per Òmnium Cultural i per l'associació Atenes de Juristes pels Drets Civils, sosté que les seves diligències «han avançat des que s'inicia qualitativament i quantitativa».
«La comissió rogatòria sol·licitada a la Fiscalia de la República i Cantó de Ginebra -malgrat que, a dia d'avui, no ha estat complimentada en la seva totalitat-, obre noves perspectives, i la necessitat de ser complementada amb la pràctica d'altres diligències, que sens dubte obriran un ventall de possibilitats impossible de valorar en aquest moment», afegeix l'escrit del ministeri públic.
L'excepció que fa el fiscal de Sala delegat en matèria econòmica sobre que no compta amb la informació suïssa al complet és decisiva, perquè només quan això es produeixi decidirà si interposa una querella per instar a l'obertura d'una causa judicial en què l'emèrit ja sigui formalment imputat. L'altra opció és que arxivi les seves actuacions per entendre, per exemple, que els fets no són constitutius de delicte, o que si ho són, es van cometre mentre era cap de l'Estat i, per tant, inviolable.
El fiscal recorda que «no es pot afirmar que hi hagi un procediment judicial obert» contra l'emèrit encara. Assenyala que la presentació d'una querella «no suposa la iniciació d'un procés, sinó que constitueix un acte processal mitjançant el qual se sol·licita a l'òrgan jurisdiccional la iniciació del procediment i l'adquisició pel querellant de la qualitat de part acusadora».
Aquest procediment només s'obre quan es produeix l'admissió a tràmit de la querella. I el ministeri públic creu que encara no és el moment per a això, sobretot perquè els fets referits en les presentades fins ara són anteriors a l'any 2014, de manera que estarien afectats per la inviolabilitat del monarca emèrit. Esmenta que entre els delictes que inclouen no apareix el de blanqueig de capitals, que seria un dels dos que podrien acabar imputant-se-li.
Sense inviolabilitat
D'aquí que demani a la Sala Segona de l'alt tribunal, a la qual li correspon investigar-lo a partir de la seva abdicació -perquè va perdre la inviolabilitat, però va mantenir el fur- que rebutgi la de les dues entitats catalanes, de manera que s'evitarà el tancament de les seves diligències prematurament.
