El comissari jubilat Enrique García Castaño va comparèixer davant del jutge Manuel García-Castellón a petició pròpia el 26 de març de l'any passat. La seva declaració ajuda bastant a entendre l'Operació Kitchen amb la qual es va espiar l'extresorer del PP Luis Bárcenas. Segons ell, l'excomissari José Manuel Villarejo informava de les seves investigacions l'expresident Mariano Rajoy, «a través d'un intermediari», que va identificar com a Mauricio Casals, president de La Razón. També va apuntar que l'ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal ho sabia tot a través del policia de la seva confiança Andrés Gómez Gordo, que va ser qui va captar per a l'operatiu el xofer de Bárcenas, Sergio Ríos.

En un interrogatori, de vegades aspre, García Castaño va explicar que el dispositiu comptava «amb tres potes», en una actuava ell, a qui el llavors director adjunt operatiu (DAO), Eugenio Pino, li va demanar que investigués el patrimoni de Bárcenas i el secretari d'Estat, Francisco Martínez, que localitzés els discos durs amb documents compromesos per al PP que pogués guardar.

L'excap de la UCAO va intentar captar Ríos, a través del seu «patriotisme», però aquest ho va rebutjar. Dos dies després, el DAO li va comunicar que Gómez Gordo, que en aquell moment no pertanyia al cos policial, perquè formava part del Govern de Cospedal a Castella-la Manxa, qui l'havia portat com a col·laborador. També va ser Gómez Gordo qui va comentar que els discos durs dels ordinadors de Bárcenas no havien estat destruïts, sinó que els guardava l'extresorer.

Es creia que hi guardava tota la comptabilitat del PP, incloses les donacions i pagaments en B realitzats pel partit, així com enregistraments de qui entrava a la seva seu central, al madrileny carrer de Gènova, i de comptes a Suïssa de diferents dirigents com Javier Arenas o Francisco Álvarez Cascos.

A diferència del que se sent dir a Villarejo en diverses converses, García Castaño nega haver trobat aquests discos durs al taller de l'esposa de Bárcenas, Rosalía Iglesias, al qual va accedir amb l'ajuda d'una treballadora de la neteja, perquè la clau que li havia donat Ríos no obria la porta. Això va motivar que s'encarés amb ell per la seva escassa col·laboració. Ríos li va donar llavors tres telèfons de Bárcenas, sense bateria ni targeta, el contingut dels quals va descarregar en un pendrive que va lliurar en mà a l'exnúmero dos d'Interior.

Per part seva, Luis Bárcenas va denunciar davant el jutge que investiga el cas Kitchen que durant la primera etapa de Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz al Govern «existia en marxa una operació del Ministeri d'Interior» per «acovardir-lo». Segons l'extresorer del PP, els dirigents del partit estaven preocupats perquè no sabien fins a quin punt els afectava la documentació sobre ells que tenia en el seu poder.

En la declaració de Bárcenas com a testimoni a l'Audiència Nacional, l'extresorer del PP va acusar els seus anteriors caps d'intentar conèixer quines converses mantenia amb el seu advocat, Javier Gómez de Liaño. «Estic segur que les converses es gravaven. En tres locutoris de la presó de Soto de Real es podien gravar converses; si jo me n'anava a un altre, un funcionari m'enviava a un d'aquests tres», va afirmar a preguntes el fiscal Ignacio Stampa.

Sense autorització judicial

«Aquestes gravacions existeixen, i no estan fetes amb autorització judicial, evidentment», va afirmar l'extresorer de PP. Bárcenas va assegurar que, en l'intent de la cúpula popular de descobrir de quines informacions disposava, Fernández Díaz, llavors ministre d'Interior, va donar ordres d'espiar-lo. «No m'estranyaria que el ministre d'Interior donés les instruccions corresponents a Institucions Penitenciàries perquè aquest tipus de control se'm fes. A més, jo tenia l'obligació tots els dies de facilitar al funcionari el número de telèfon al qual estavatrucant», va afegir.