La celebració dels 30 anys de la reunificació d'Alemanya és, en aquesta ocasió, diferent: els actes de commemoració d'una de les dates més importants de la història recent del país es veuen enfosquits per una pandèmia de dimensions inèdites des que el 3 d'octubre de 1990 el territori de la desapareguda República Democràtica Alemanya (RDA) s'adherís voluntàriament i pacífica a la República Federal d'Alemanya (RFA).

Aquest aniversari és, a més, l'últim amb Angela Merkel en el poder: la política germanooriental ha estat al capdavant d'Alemanya la meitat del temps transcorregut des de la reunificació dels dos estats fundats sobre la ruïnes de la Segona Guerra Mundial. Quan es compleixi el 31è aniversari, Merkel -protagonista del procés- ja haurà abandonat la primera línia política. Els 30 anys de la reunificació tenen així una mica de final de cicle històric i semblen donar pas a una redefinició obligada de la identitat nacional del país germànic.

És Alemanya realment un sol país? Quines segueixen sent les diferències entre l'Alemanya oriental i l'occidental tres dècades després? Ha estat la reunificació un èxit o un fracàs? Aquestes són només algunes de les preguntes que es fan els alemanys cada 3 d'octubre d'aquest procés inacabat. Les respostes gairebé mai són simples i de vegades fins i tot ni existeixen.

Les estadístiques demostren que el país continua estant lluny de ser un de sol: els salaris, les jubilacions i el patrimoni privat són més grans a l'oest que a l'est; l'atur segueix sent més alt a l'est que a l'oest i la crisi demogràfica que pateix el conjunt d'Alemanya és més dramàtica en els territoris orientals.

Amb tot, l'enfonsament econòmic i social patit per l'Alemanya oriental a la dècada dels 90 ha donat pas a una millora generalitzada de la situació econòmica, de les infraestructures i del nivell de vida i de consum. La dimensió econòmica es presenta com un relatiu èxit.

Lenta convergència

Hi ha altres indicadors que mostren serioses esquerdes en el procés de reunificació: a la pregunta de si el socialisme és una bona idea que va ser mal desenvolupada, més d'un 74% dels ciutadans del territori de l'antiga RDA respon avui que «sí», davant d'un 47,5% dels ciutadans de l'Alemanya occidental, segons un estudi de la Fundació Otto Brenner.

L'informe presenta una lenta però creixent convergència entre la població de les dues Alemanyes -especialment entre els més joves-, però també importants diferències en assumptes com el valor del col·lectiu davant de l'individu. Certes escales morals heretades del derrotat sistema socialista es segueixen projectant avui en aquelles generacions socialitzades a la RDA i fins i tot en les posteriors.

Segons l'informe sobre la reunificació del Govern federal, més de la meitat dels alemanys orientals es segueixen sentint avui «ciutadans de segona classe». Donada la millora econòmica dels nous estats federats, les raons semblen residir sobretot en la dimensió cultural i política de la reunificació. «El principal problema va ser la manera en què es va tractar l'Alemanya oriental», assegura l'historiador Ilko-Sascha Kowalczuk, autor de Die Übernahme (La presa), un llibre de provocador títol que busca reobrir debats tancats en fals en la República Federal.

«Paradís professional»

A l'Alemanya oriental «va tenir lloc un reemplaçament dels quadres directius que cap altra societat europea ha experimentat fins ara en temps de pau», assegura Kowalczuk, que descriu l'est de país com «un paradís professional» per a ciutadans de la part occidental: l'elit germanooccidental va assumir i en bona part segueix assumint les posicions de poder polític i econòmic en el que va ser la RDA. «Aquest reemplaçament de les elits va tenir lloc sense ciutadans germanoorientals i això genera un problema de representació que s'ha seguit reproduint al llarg dels últims anys», reflexiona l'historiador.

Aquest problema apunta a ser precisament una de les raons que han convertit la ultradreta d'Alternativa per a Alemanya (AfD) en el catalitzador del malestar entre amplis sectors de la població germanooriental. Els percentatges electorals d'AfD doblen avui a l'est els seus resultats de l'oest. AfD es perfila així com a partit regional en què va ser el territori de l'estat alemany desaparegut per sempre el 1990 i com un factor d'inestabilitat per al conjunt de país.