L'últim supervivent espanyol del camp de concentració nazi de Mauthausen, Juan Romero Romero, va morir ahir a la localitat francesa de Aÿ-Champagne als 101 anys. Romero, nascut a Torrecampo (Còrdova) l'any 1919, va ser testimoni i víctima d'una de les majors barbàries de la Història, el que va marcar la seva vida per sempre. «No es pot oblidar tot allò», explicava a finals d'agost des de casa, on presumia d'un estat de salut envejable per a la seva avançada edat.

Un amic proper a Romero va notificar la seva mort a l'Ambaixada d'Espanya a París i a membres del Govern espanyol. La vicepresidenta, Carmen Calvo, li va retre a finals d'agost un homenatge a la localitat francesa en què va refer la seva vida després de sortir del camp de concentració.

Després d'allistar-se a les files republicanes i perdre la guerra, va creuar la frontera amb França, on es va allistar al poc temps a la Legió Estrangera i es va traslladar a Algèria. Va ser fet presoner pels nazis i va salvar la vida perquè un soldat alsacià va convèncer els seus captors que no havia estat ell qui havia dibuixat una falç i un martell als banys de la presó, sent Romero el principal sospitós. En tot cas, no va poder evitar entrar al camp de Mauthausen, on va ser destinat al servei d'acollida dels nous arrestats.

La mirada d'una nena

«Jo veia tota la gent que entrava a les cambres de gas. Alguns passaven primer pel camp de concentració, però altres els portaven a les dutxes directament des del tren», recordava Romero. Amb els ulls vidriosos, rememorava un dels moments que se li va quedar clavat del seu pas per Mauthausen: una nena la mirada innocent de la qual va portar amb ell fins a la seva mort. «Em va somriure, la pobra, no sabia on anava. Eren criminals, aquest record m'ha perseguit tota la vida», explicava Romero des del seu habitatge francès.