Els resultats oficials del segon referèndum d'independència a Nova Caledònia van oferir una nova derrota del sector secessionista, segons les dades de la cadena pública La1ere Nouvelle Caledonie. Amb el 100% dels vots escrutats, els contraris a la secessió havien aportat el 53,26% de les paperetes, tres punts menys que el resultat obtingut en el primer referèndum de 2018, quan un 56,67% es va oposar a la secessió respecte França. Els separatistes van aconseguir un 46,74% dels vots.
La diferència de vots l'any 2018 va ser de 18.000, mentre que en la votació d'ahir va ser de 10.000. El plebiscit va estar caracteritzat per la seva elevadíssima participació: més d'un 85,64% dels aproximadament 180.000 votants registrats.
En la seva primera reacció, el president francès, Emmanuel Macron, va manifestar el seu agraïment a Nova Caledònia per haver avalat la decisió de continuar dins de França. «Els votants han parlat. En la seva major part han confirmat el seu desig de mantenir Nova Caledònia a França. Com a cap d'Estat, dono la benvinguda a aquest senyal de confiança en la República amb un profund sentit de gratitud», va apuntar en un comunicat de l'Elisi.
A més, Macron va prometre «humilitat». «Escolto la veu dels que es mouen pel desig d'independència i vull dir-los: és amb vosaltres amb qui construïrem junts la Nova Caledònia de demà». En aquest sentit, es va comprometre a complir amb el compromís d'organitzar un nou referèndum d'independència en un termini de dos anys, si així ho demana el parlament de Nova Caledònia. «Ens enfrontem a la nostra història a Nova Caledònia, que és una història colonial. I intentem superar-ho, perquè no ens tanqui. Avui sabem que estem en una cruïlla. Tenim dos anys per davant per dialogar i imaginar el futur», va assenyalar.
Aquest resultat serà especialment decebedor per als Kanak, la població indígena del lloc, ja que molts d'ells havien esperat molt de temps per tenir el seu propi estat. Amb tot, i segons la llei, el Congrés de Nova Caledònia podrà fer una crida a un altre referèndum en dos anys.
Nova Caledònia, unida a França des de fa 167 anys, va experimentar violència durant els anys 80 entre els partidaris de la independència, avalats per la població indígena, i les forces profranceses àmpliament avalades pels descendents de colons europeus.
El conflicte va acabar amb un acord de pau el 1988 que va donar autonomia a tres províncies, de les quals dues tenien una població amb majoria dels Kanak. Deu anys després, un altre acord va estendre aquesta autonomia, va reconèixer la injustícia històrica contra la població indígena i va fixar el 2018 com a data límit per a un referèndum d'independència, amb dues votacions addicionals fins el 2022.
Nova Caledònia, que està habitada des de fa al voltant de 3.000 anys, té una població d'aproximadament 269.000 habitants i està situada a 1.200 quilòmetres de l'est d'Austràlia i a 18.000 quilòmetres de París.
