Ha passat de ser la tercera força política de Grècia el 2015 a ser considerada una «organització criminal». La justícia grega ha sentenciat que els líders del partit ultra Alba Daurada han de ser condemnats per estar al capdavant d'una organització delictiva. Grècia va esperar amb expectació el veredicte d'un dels processos judicials més importants i llargs de les últimes dècades: el que ha assegut a la banqueta els dirigents i desenes de membres del partit neonazi Albada Daurada per l'assassinat de Pavlos Fissas, músic i activista d'esquerres. La víctima va ser apunyalada fins a la mort la nit del 18 de setembre de 2013, als 34 anys, davant d'un cafè al seu barri de Keratsini, un suburbi de l'oest d'Atenes.

El presumpte assassí, Yorgos Roupakias, membre d'Alba Daurada, va confessar el crim i ha estat condemnat, a l'espera que el jutge concreti la pena. Però la clau del veredicte passava per saber si el jurat condemnaria, tal com ha succeït, la direcció i els membres el partit pel delicte de pertinença a una organització criminal. La jutgessa Maria Lepenioti, presidenta del tribunal del jurat, ha sentenciat que el fundador i líder d'Alba Daurada, Nikos Michaloliakos, i altres membres destacats de la formació són culpables. Un cop dictat el veredicte de culpabilitat, la jutge ha de concretar les penes, que poden estar entre els 5 i els 15 anys de presó.

El veredicte, colofó d'un procés que ha durat cinc anys, va provocar aplaudiments a la sala de l'audiència i una explosió d'alegria entre les 15.000 persones que es van reunir davant el palau de justícia, una reunió que, més tard, va derivar en disturbis entre la policia i els manifestants.

La Grècia colpejada per la crisi

En el punt àlgid de la crisi econòmica i social de Grècia el 2012, el partit va aprofitar el descrèdit de la classe política i la profunda depressió per guanyar vots. Llavors, grups d'homes vestits de negre caminaven pels carrers d'Atenes colpejant els seus oponents amb puntades de peu o barres de ferro i cantant «Sang, honor, Alba Daurada».

En l'apogeu de la seva popularitat, el 2015, va arribar a ser el tercer partit polític més important de Grècia, obtenint més de 370.000 vots a les eleccions. Però des de l'arrest del seu líder ha perdut gradualment el seu electorat i ara renega de la ideologia nazi. En les últimes eleccions legislatives de juliol de 2019, Alba Daurada no va aconseguir cap diputat.

Parlamentaris condemnats

Entre els condemnats hi ha l'eurodiputat independent Yiannis Lagos, que va abandonar el partit l'any passat, l'exportaveu Ilias Kassidiaris i una dotzena de membres dirigents de la formació, que van ser elegits al Parlament el 2012 durant l'auge d'Alba Daurada. Cap d'aquests membres eren presents a la cort.

Milers de persones convocades pel moviment antifeixista, els sindicats i els partits d'esquerres es van concentrar davant del tribunal, al centre d'Atenes, amb els lemes «No són innocents» i «El poble vol els nazis a la presó». La policia va desplegar un fort dispositiu de seguretat.

Gran commoció

La commoció causada per aquest homicidi, en una Grècia que es trobava en plena crisi financera, va portar les autoritats a detenir i portar davant la justícia els dirigents i molts membres del partit, acusats durant anys d'assassinats i violència contra migrants i militants d'esquerres, que gaudien de certa impunitat.

Seixanta-vuit persones han estat jutjades. Trenta-nou d'elles, incloent el seu fundador i exparlamentaris i membres del partit, estaven acusats de «lideratge d'una organització criminal» i «pertinença» a l'organització.