El president del Govern, Pedro Sánchez, ha reunit aquesta divendres al matí al Consell de Ministres de manera extraordinària per declarar l'estat d'alarma a la Comunitat de Madrid que serà publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) en les pròximes hores. Regulat per l'article 116 de la Constitució, aquest precepte permet a l'Executiu aplicar mesures excepcionals en situació d'extrema necessitat. En un article publicat avui a El Periódico de Catalunya, del mateix grup editorial de Diari de Girona, s'explica amb detall en què consisteix l'estat d'alarma

¿Què és l'estat d'alarma?

L'estat d'alarma és el més lleu dels tres estats excepcionals (alarma, excepció i setge) i està previst per a grans catàstrofes, crisis sanitàries o paralitzacions greus dels serveis públics com a conseqüència de vagues o conflictes laborals. En concret, la llei orgànica que regula aquests estats necessita que el d'alarma és el més indicat per afrontar «epidèmies i situacions de contaminació greus».

També és possible decretar-lo davant terratrèmols, inundacions, incendis urbans i forestals o accidents de gran magnitud, o davant situacions de desproveïment de productes de primera necessitat.

¿Quines mesures permet?

L'estat d'alarma permet, sobre el paper, posar els cossos policials, nacionals i autonòmics, sota les ordres directes del Govern. Tot i que, en principi, aquesta situació no afecta la vigència dels drets fonamentals recollits a la Constitució, algunes llibertats sí que es poden veure afectades.

La llei faculta el Govern a limitar la circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats, o condicionar-les al compliment de certs requisits. També es poden practicar requises temporals de tota mena de béns i imposar prestacions personals obligatòries, així com «intervenir i ocupar transitòriament indústries, fàbriques, tallers, explotacions o locals de qualsevol naturalesa, a excepció de domicilis privats».

És possible, així mateix, limitar o racionar l'ús de serveis o el consum d'articles de primera necessitat, i impartir les ordres necessàries per assegurar el proveïment dels mercats i el funcionament dels serveis dels centres de producció afectats. Davant crisis sanitàries, la llei especifica que el Govern podrà adoptar totes les normes establertes per a la lluita contra les malalties infeccioses.

¿Quant temps pot durar?

L'estat d'alarma pot ser aplicat directament pel Govern mitjançant decret per un termini màxim de 15 dies, tot i que l'Executiu ha «de donar compte al Congrés dels Diputats, reunit immediatament a aquest efecte». Qualsevol pròrroga de la mesura sí que haurà de ser ja aprovada per la Cambra baixa, que en aquest cas podrà establir l'abast i les condicions vigents durant la pròrroga.

¿Afecta tot Espanya?

L'estat d'alarma pot aplicar-se a tot el país o només en una part. El decret del Govern per activar aquest mecanisme delimita l'àmbit territorial al qual afecta.

¿Hi ha sancions si s'incompleixen les limitacions?

Incomplir o resistir-se a les ordres que comporta l'estat d'alarma serà sancionat d'acord amb el disposat en les lleis. Si aquests actes fossin comesos per funcionaris, podrien ser suspesos immediatament en l'exercici dels seus càrrecs. En cas que fossin comesos per autoritats, les facultats d'aquestes que fossin necessàries per al compliment de les mesures acordades en execució de la declaració d'estat d'alarma podran ser assumides per l'autoritat competent durant la seva vigència.

¿Puc demanar alguna indemnització si les mesures em provoquen algun dany?

La llei recull que els qui com a conseqüència de l'aplicació dels actes i disposicions adoptades durant la vigència d'aquests estats pateixin en la seva persona, drets o béns, danys o perjudicis per actes que no els siguin imputables, tindran dret a ser indemnitzats d'acord amb el disposat en les lleis.

¿S'ha decretat alguna vegada?

L'estat d'alarma es va declarar per primera vegada el 4 de desembre del 2010, quan una vaga salvatge de controladors va obligar a tancar el trànsit aeri a Espanya. En aquella ocasió, el Govern de José Luis Rodriguez Zapatero va militaritzar les torres de control. L'ocasió més recent en què es va decretar va ser aquest mateix any, al març, a l'inici de la pandèmia, quan va estar vigent durant 98 dies.