Pere el Cerimoniós no imaginava el Segle d'Or valencià només uns anys després d'una pesta desoladora. I va passar. Amb aquesta imatge esperançadora en temps difícils va començar el president de la Generalitat, Ximo Puig, el seu discurs del 9 d'Octubre, una celebració marcada per la pandèmia del coronavirus, en què va voler també oferir la «via valenciana» com a recepta per a Espanya.

Aixecar-se després de cada caiguda, aquest va ser un dels eixos de l'al·locució de Puig, així com la reivindicació dels que no surten als llibres d'història però la protagonitzen, els peons que fan que tot avanci. «La humil lletra minúscula és la que determinarà l'evolució de la pandèmia», va afirmar.

A més del contingut emocional, el parlament del president valencià va tenir també un component polític. «És temps d'aliances: entre generacions, entre l'estat de benestar i els sectors productius i entre territoris». Està en la línia dels acords de reconstrucció rubricats abans de l'estiu i impulsats des del Palau de la Generalitat.

Puig va reivindicar l'estat del benestar i una Comunitat Valenciana «més verda, digital i protectora amb el revulsiu del suport europeu», però va aportar un toc de realitat en afirmar que «la despesa actual ha de ser pagada per les generacions futures». «No les podem hipotecar més del necessari». Per això, va demanar màxima eficiència en la despesa.

La tercera aliança que va reclamar és la dels territoris. El missatge va ser per a Espanya i, encobert, per a la Comunitat de Madrid. Va dir: «Davant dels territoris de confrontació, la Comunitat Valenciana és sinònim d'unitat, estabilitat i serenitat. D'acord, gestió i sentit comú». En aquest sentit, va afegir que «Espanya ha de reaccionar, com ha fet Europa». «Quina Espanya?», es va preguntar. La «via valenciana» d'aquesta Espanya que reacciona és de «més cogovernança, major igualtat financera, més connexió emocional entre les parts i el tot».