L'ex-director general de Treball de la Junta d'Andalusia Francisco Javier Guerrero, principal imputat en el cas dels EROs fraudulents, va morir ahir al matí al seu domicili de la capital andalusa, segons va confirmar el seu advocat, Rafael Ramírez-García del Junco. L'ex-alt càrrec andalús amb l'administració socialista estava en llibertat després d'haver recorregut davant el Tribunal Suprem les dues condemnes a presó que hi havia contra ell.
Guerrero, de 63 anys, es va començar a trobar malament cap a les sis del matí quan es trobava a casa seva. Assegurava que tenia problemes per respirar, i els serveis sanitaris desplaçats fins al domicili poc van poder fer per salvar-li la vida. El seu cos va ser traslladat a l'Institut de Medicina Legal de Sevilla per practicar-li l'autòpsia i conèixer les causes exactes de la mort, encara que tot apunta a un infart.
Dues vegades a la presó
Guerrero ha estat l'únic dels investigats dels EROs que ha estat a la presó en dues ocasions. La primera, el 9 de març de 2012, quan la jutge Mercedes Alaya va decretar el seu ingrés a la presó provisional comunicada i sense fiança, que va complir durant set mesos. L'ex-alt càrrec de la Junta va tornar a la presó al març de 2013, sortint als dos mesos.
L'exdirector general de Treball, que va mantenir el càrrec amb fins a tres consellers de Treball (Guillermo Gutiérrez, José Antonio Viera i Antonio Fernández), va ser considerat el principal implicat en el cas dels EROs fraudulents pagats per la Junta d'Andalusia. Ell va ser la persona a qui van assenyalar tots els polítics també investigats com qui feia i desfeia aprofitant les llacunes del sistema d'ajudes que va repartir 647 milions d'euros. I també el tallafocs que, sense èxit, van intentar traçar els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán quan, en plena investigació, van explicar que el cas dels EROs va ser provocat per «quatre 'golfos'».
Amb els seus bons dots per a la negociació amb sindicats i empreses, va ser alcalde del Pedroso durant diversos anys, la localitat sevillana més beneficiada per les ajudes dels EROs. Els testimonis recollits en la investigació van ajudar a traçar el perfil polític de Guerrero, que va ser qui inicialment va encunyar l'expressió de «fons de rèptils» per referir-se a la partida 31L de la qual sortien les ajudes, encara que després es va desdir. Amic íntim de l'aconseguidor Juan Lanzas, instigador de la inclusió de diversos «intrusos» en els expedients de regulació d'ocupació sufragats amb càrrec a la Junta. També va ser generós amb els ajuts directes, que van beneficiar la seva sogra, amics, veïns i fins i tot a el seu xofer, que després reconeixeria que ni tan sols va demanar l'ajuda, i que va gastar part dels diners en «cocaïna, festes i copes» amb el seu cap.
«Em tinc per una persona jovial, ni he estat un 'puter', com algú va dir, ni m'he dedicat a la drogodependència; em prenc les copes que em ve de gust, quan em ve de gust i on vull», es va intentar desmarcar temps després d'aquestes acusacions a la comissió d'investigació al Parlament autonòmic.
