El Govern preveu apujar un 0,9% les pensions i els sous públics

La pujada del 0,9% és una conseqüència de la previsió d'inflació del Govern per a l'any que ve i el compromís de l'executiu de garantir el poder adquisitiu de les pensions. El 2020 també s'ha aplicat una pujada de les pensions del 0,9%, sota la previsió que aquesta seria la inflació d'aquest any, si bé tot apunta que l'índex de preus de consum podria acabar l'exercici amb taxes negatives. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) va confirmar ahir una taxa del -0,4% al setembre i els analistes anticipen el -0,2% per a finals d'any. Si és així, es podria dir que els pensionistes haurien guanyat una mica més d'un punt de poder adquisitiu el 2020.

L'increment del 0,9% de les pensions ha guiat els càlculs de la despesa pressupostària inclosa en el document que l'executiu enviarà avui a Brussel·les, sense perjudici que la posterior negociació política -en el marc del Pacte de Toledo- i amb els agents socials acabi donant com a resultat un increment diferent i superior. Així ho ha transmès l'executiu als agents socials, per evitar tensions pel que pogués ser interpretat com una decisió unilateral del Govern en una matèria tan sensible com la de les prestacions.

En el cas dels funcionaris, fins a l'últim moment s'ha mantingut en dubte la possibilitat d'una congelació l'any vinent. Finalment, els càlculs del pla pressupostari del 2021, en la seva útima redacció, prèvia al tancament d'aquesta edició, s'han formulat sobre la base d'un increment del 0,9% per als empleats públics de les tres administracions (Estat, autonomies i ajuntaments). Aquesta pujada serà menor que la disposada al 2020, que ha estat del 2%, en aplicació del l'acord plurianual pactat amb els sindicats el 2018.

Les grans xifres del pla pressupostari, però, no incorporen encara l'efecte recaptatori de totes les noves mesures fiscals que negocien els dos socis del Govern de coalició (PSOE i Unides Podem), ja que, segons fonts coneixedores de les converses, encara no existeix un acord ple entre les dues parts sobre les mesures de l'acord de coalició que convé aplicar ja al 2021 i quines s'han de deixar per a un moment posterior, de major recuperació econòmica.

Sobre la taula hi ha la possibilitat de canvis en la fiscalitat dels plans de pensions; una major tributació en l'IRPF de les rendes més elevades; l'aplicació d'un tipus mínim en l'impost de societats per a multinacionals; o l'eliminació de l'exempció en l'IVA dels serveis privats de sanitat i educació.

Grans línies pressupostàries

La presentació d'un pla pressupostari forma part de la governança dels comptes públics que imposa el Pacte d'Estabilitat i Creixement de la Unió Europea. Tots els països han de presentar a Brussel·les les grans línies pressupostàries per a l'any que ve i sotmetre-les a examen de la Comissió Europea, que ha de validar-les o suggerir canvis en un informe que emetrà al novembre.

El pla pressupostari no és el mateix que el projecte de llei de Pressupostos de l'Estat, que, segons la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, es presentarà al Congrés dels Diputats abans que acabi el mes d'octubre (amb diverses setmanes de retard respecte del límit legal, establert en el 20 de setembre). No obstant això, el pla pressupostari sí ha d'incloure les grans xifres d'ingressos i despeses de les administracions públiques, així com l'escenari macroeconòmic en el qual s'hauran desenvolupar els comptes.

Així, el text incorpora l'històric sostre de despesa aprovat pel Govern el 6 d'octubre, així com l'escenari macroeconòmic que va descriure la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, amb una recessió de l'11,2% aquest any.