15 de octubre de 2020
15.10.2020
Diari de Girona

El nou pla d'alertes de Sanitat col·loca cinc comunitats en un risc «extrem»

El ministeri ultima amb les autonomies un document amb indicadors i mesures comunes per a tot Espanya

15.10.2020 | 21:57
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, en roda de premsa

El Ministeri de Sanitat ultima amb les comunitats autònomes una actualització del Pla de Resposta Primerenca davant la segona onada de la pandèmia amb indicadors i mesures comunes per aplicar a tot Espanya, que qualificaria de risc extrem, com a mínim, a cinc comunitats autònomes, Madrid, Castella i Lleó, La Rioja, Navarra i Aragó. Catalunya se situaria en un risc alt, l'esglaó anterior. Amb aquest document es respondria a la petició dels metges, epidemiòlegs i algunes autonomies que s'adopti un pla homogeni a tot Espanya amb indicadors concrets.

Segons l'esborrany a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, del mateix grup editorial de Diari de Girona, Sanitat proposa treballar amb un sistema basat en quatre nivells de risc: baix, mitjà, alt i extrem. Cada territori, ja sigui «comunitat autònoma, província, illa, municipi, departament o àrea de salut», se situaria en un determinat nivell de risc amb la combinació de diversos d'aquests indicadors.

El sistema és molt més complex que l'establert per l'anterior ordre de Sanitat, que fixava només tres llindars a partir dels quals, sempre que se superessin tots, els municipis de més de 100.000 habitants s'havien de confinar perimetralment i adoptar altres restriccions, s'ha fet a Madrid. En el nou pla hi ha sis llindars que mesuren el nivell de contagis i uns altres dos que fixen la situació hospitalària. És la combinació de tots o d'una part el que marca la situació de cada territori.

La norma per al perill extrem (nivell d'alerta quatre) és que se superin dos dels indicadors dels contagis i un dels referents a la capacitat assistencial. Una autonomia estaria en risc extrem, per exemple, amb una incidència acumulada de més de 250 casos per 100.000 habitants a 14 dies, una positivitat dels tests superior al 15% i una ocupació de les ucis per pacients Covid superior al 25%. També n'hi hauria prou amb tenir detectat l'origen dels contagis en menys del 10% dels casos, superar una incidència del 150 casos dels més grans de 65 anys i tenir ocupats més del 20% dels hospitals amb malalts de coronavirus.

Actuacions en el nivell 4

En la situació més perillosa, l'esborrany de Sanitat no desplega de moment un marc de mesures gaire precises. Només assenyala que s'han de seguir «mesures excepcionals» que podrien incloure «la limitació de la mobilitat de les persones, els tancaments perimetrals o altres restriccions de moviments». A més, s'haurien d'adoptar les mesures contemplades en el nivell d'alerta alt (3), aquestes sí, ja molt més precises: limitació de les reunions a un màxim de sis persones, recomanació del teletreball, aforament al transport públic del 30% i als comerços del 25%. Els bars i restaurants només podrien obrir les terrasses amb un aforament del 50% i separació de dos metres entre les taules. Així mateix, es valoraria l'«educació semipresencial de manera individualitzada per a cada centre i aula».

Segons els indicadors proposats per Sanitat, la Comunitat de Madrid, Aragó, Navarra, Castella i Lleó i La Rioja, a més de la ciutat autònoma de Ceuta, estarien en un nivell de risc extrem, tot i que altres comunitats podrien tenir a municipis concrets o àrees sanitàries en aquesta situació. Respectant les competències autonòmiques, les administracions regionals tindrien l'última paraula sobre «quines mesures i quan aplicar-les». Tot això «sense perjudici que el Ministeri de Sanitat pugui proposar recomanacions», segons l'esborrany del pla.

Mesures dràstiques amb el risc alt

Com es pot comprovar, no és necessari arribar al nivell d'alerta màxima per haver de promoure mesures dràstiques que en l'actualitat no s'apliquen a cap territori, com limitar el transport públic al 30% de l'aforament. Ho haurien de fer totes les poblacions que estiguessin en risc alt. Seria el cas, per exemple, de les que superessin una incidència superior a una incidència de 150 casos, una positivitat de més del 10% i una ocupació d'ucis superior al 15%. També haurien de tancar tots els espais interiors dels bars i reduir l'espai dels comerços a un 25%.

Amb el nou pla, Catalunya estaria situada en el nivell alt (3) i la seva àrea metropolitana es podria veure obligada a reduir l'aforament del transport públic al 30%. Madrid, tot i que baixés molt el seu actual nivell d'incidència, que ronda els 500 casos, hauria de limitar també l'aforament del metro i el bus al 30% i tancar els espais interiors dels bars. Tot i que l'última paraula la tindrien les autoritats de les respectives comunitats autònomes.

Els objectius d'aquesta estratègia són el de proposar «indicadors bàsics comuns al sistema nacional de salut que permetin realitzar una avaluació a cada territori, dirigida a detectar nivells de risc per a la població». I «establir uns nivells d'alerta que determinin unes actuacions mínimes, proporcionals al nivell de risc de transmissió, adaptables segons la situació i el context de cada territori i que garanteixin una coordinació suficient entre comunitats».

Segons fonts de Sanitat, la proposta es continua treballant amb les autonomies i quan estigui acabada serà sotmesa a aprovació per part del Consell Interterritorial. La intenció del Govern és portar-lo al que està previst celebrar dimecres que ve.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook