Poques lleis han reunit tant consens, encara que en aquest cas en contra, com la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial presentada pel Govern per forçar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Ahir, a les crítiques manifestades per les principals associacions de jutges des del primer moment es van sumar el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, el d'Extremadura i el de Castella i Lleó, així com el Col·legi d'Advocats de Madrid i l'Associació de Fiscals.
A més, l'òrgan de Govern dels jutges va posar data al ple en què mostrarà la seva discrepància amb la reforma legal anunciada. S'esperava per a aquesta setmana, però serà el dia 28, vigília de la sessió plenària ordinària d'aquest mes, per evitar desplaçaments dels vocals en plena pandèmia, decisió acordada amb els set vocals que van proposar la seva celebració.
A instàncies dels seus membres de l'Associació Professional de la Magistratura (APM), les sales de govern dels TSJ de Madrid, Extremadura i Castella i Lleó van mostrar el seu rebuig a la modificació que consideren «un minvament en les garanties d'independència judicial» . Fonts jurídiques van assenyalar que durant la setmana es sumaran més tribunals superiors mentre es vagin reunint els seus òrgans de govern.
El tribunal extremeny i el castellanolleonès van advocar per «la designació directa dels vocals judicials del Consell pels propis jutges», opció tradicionalment abanderada pel PP, però que va abandonar en l'última reforma legal amb la qual es va constituir l'actual CGPJ, i que ara ha recuperat de nou per a una futura renovació, però no per a la propera.
En qualsevol cas, el més dur va ser el TSJ madrileny, que va titllar la reforma d'«inconstitucional» i veu poc «lògic» que uns vocals siguin elegits amb uns requisits i uns altres amb altres «per fer la mateixa funció».
Segons la seva opinió, la reforma, que s'allunya de les recomanacions europees per «descartar la imatge de politització de la justícia» espanyola, és «un detriment de la separació de poders que ha de caracteritzar un sistema veritablement democràtic, en deixar en mans del poder polític la configuració personal de l'òrgan de govern del poder Judicial, facilitant amb això una intromissió que topa amb les bases de l'Estat de dret».
Inseguretat jurídica
El Col·legi d'Advocats de Madrid va voler deixar clar que «el sistema d'elecció dels membres del CGPJ es ve aplicant de manera ininterrompuda des de 1985, de manera que pretendre el seu canvi per raons estrictament polítiques atempta contra el principi de seguretat jurídica».
«Si a partir d'ara el Govern de torn, amb el suport de la majoria absoluta al Parlament, pot modificar el sistema d'elecció dels membres del CGPJ, a més de la seva dubtosa constitucionalitat, la ciutadania i els operadors jurídics no sabrem mai a què atenir-nos, posant-se a més en gravíssim risc la percepció general sobre la necessària independència del Poder Judicial respecte del Poder Executiu, sent evident que sense separació de Poders no hi pot haver Estat de dret», lamenta.
Plantada al Ministeri
L'Associació de Fiscals, per la seva banda, ha decidit sumar-se a la plantada anunciada per les associacions majoritàries de jutges, l'Associació Professional de la Magistratura i Francisco de Vitòria, i no acudir a les reunions previstes aquesta setmana amb el secretari d'Estat de Justícia, Pablo Zapatero. Els col·lectius, de tendència conservadora, consideren que no val la pena discutir aspectes puntuals dirigits a la tan desitjada modernització de la justícia mentre no es retiri una reforma que consideren que atempta contra la independència judicial.
