El toc de queda que estudia sol·licitar la Comunitat de Madrid és una mesura que no s'especifica a la legislació espanyola i sobre la qual els experts es divideixen entre els qui la vinculen a l'estat d'alarma i els qui creuen que entra dins de les competències de les comunitats autònomes.
El conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, Enrique Ruiz Escudero, ha dit aquest dimarts que aquesta regió estudia demanar al Govern que declari el toc de queda "no sols a Madrid, sinó a tota Espanya" per a aconseguir que no hi hagi cap mena de mobilitat en determinades hores del dia.
El toc de queda que han aplicat el Govern francès a París i vuit àrees metropolitanes, o l'Executiu belga suposa una restricció de la llibertat de circulació i reobre el debat viscut durant els mesos d'abril i maig sobre els instruments legals necessaris per a limitar drets fonamentals.
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha declarat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que el toc de queda requeriria l'aplicació de l'estat d'alarma i que només es recorrerà a aquesta mesura si existeix el consens suficient.
Els experts consultats per EFE discrepen sobre la necessitat de l'estat d'alarma, que l'Executiu declararia mitjançant un decret amb els horaris d'aplicació, les mesures concretes i les excepcions, com va ocórrer en amb el Reial decret 463/2020, aprovat el 14 de març, que va implicar el confinament general del país, o amb el 900/2020, pel qual el Govern va imposar les restriccions a la Comunitat de Madrid.
L'estat d'alarma es regula amb la Llei 4/1981 i permet la seva aplicació en horaris concrets, fins i tot amb horaris diferents a cada comunitat autònoma, segons explica a EFE el catedràtic de Dret Constitucional Miguel Presno.
Presno creu que les comunitats autònomes no tenen competència per a adoptar mesures tan restrictives i que el toc de queda no encaixa en el que es preveu en la Llei 3/1986 de Mesures Especials en matèria de Salut Pública.
És en aquesta norma en la qual es recolza Gabriel Doménech, catedràtic de Dret Administratiu, per a defensar que les autonomies poden acordar mesures restrictives, com demostra el fet que la major part dels Tribunals Superiors de Justícia, excepte el d'Aragó, han anat avalant els confinaments aprovats.
De fet, la reacció del Govern aragonès davant la frenada judicial a les seves mesures va ser recórrer a un decret llei en el qual imposa confinaments "per ministeri de la llei", la qual cosa esquiva el control del Tribunal Superior.
La qüestió és que, si s'opta per l'estat d'alarma, el control de l'Executiu recau en el Parlament, que ha d'autoritzar les pròrrogues després dels primers quinze dies, mentre que, si s'opta per la llei orgànica, el control és judicial.
