Mai ha desaparegut totalment i en els últims dies ha tornat a ressorgir, tot i que no està clar el seu impacte real. Després de l'experiència de les eleccions nord-americanes del 2016, en les quals Rússia va dur a terme una intensa campanya d'interferència amb l'ànim de «donar suport al candidat republicà Trump i denigrar Hillary Clinton», segons es llegeix en el plec d'acusacions presentat el 2018 pel Departament de Justícia dels EUA, de nou Moscou ha estat implicat en operacions d'ingerència davant els comicis del 3 de novembre. En aquesta ocasió, el seu nom apareix al costat del de l'Iran, país suposadament interessat en influir en el resultat electoral i que estaria imitant les tàctiques usades pels pirates informàtics del Kremlin fa quatre anys.
A tots dos estats se'ls acusa d'haver aconseguit dades del registre de votants, en el cas iranià per enviar falsos correus electrònics amenaçadors a electors exigint-los que votin per Trump, segons van assegurar John Ratcliff, director nord-americà de la intel·ligència nacional, i Christopher Wray, al capdavant de l'FBI. L'objectiu: provocar la indignació dels votants progressistes i afavorir Joe Biden, més procliu a l'entesa amb Teheran, qui ja ha anunciat que si arriba a la Casa Blanca revertirà la retirada dels EUA del pacte sobre el programa nuclear iranià. En el cas rus, de moment no hi ha constància que la informació hagi estat utilitzada.
A menys de dues setmanes per a les eleccions als Estats Units, Biden avantatja Trump per 7,5 punts percentuals en la intenció de vot a escala nacional, segons la mitjana de diferents sondejos elaborada pel web de notícies polítiques nord-americà Real Clear Politics. L'avantatge del demòcrata es manté malgrat el triomfalisme de Trump després de tornar a la vida pública en recuperar-se de la covid-19. En les anteriors eleccions, les enquestes eren molt més ajustades i els contrincants, Trump i Hillay Clinton, només estaven separats per dos punts poc abans del dia de les eleccions.
