Els contagis estan desbocats i per fer-los front Espanya compta amb una proposta de toc de queda embussada i un pla d'alertes que 24 hores després de ser aprovat, la Comunitat de Madrid s'ha saltat a la torera. Davant aquest panorama, cada vegada són més les autonomies que reclamen al Govern central que prengui les regnes amb la declaració d'un estat d'alarma en tota Espanya i Moncloa ja considera convocar un Consell de Ministres aquest cap de setmana per a aprovar-lo. Els suports del Congrés ja els té, després que en una iniciativa inèdita, el 'lendakari' Urkullu s'hagi posat al capdavant de la manifestació al costat de la líder de Ciutadans, Ines Arrimadas.

A tots dos dirigents se'ls ha anat sumant al llarg de la tarda els presidents d'Astúries, Melilla, Extremadura i La Rioja. La Comunitat Valenciana i Castella i Lleó ja es van expressar amb suficient claredat el dia abans en reclamar un paraigua jurídic per al seu toc de queda, que de totes maneres han decidit implantar. Capítol a part mereixen Catalunya i Madrid. La primera ha demanat l'estat d'alarma per a si al marge que es declari en la resta de l'estat. La segona, després de ser la que va llançar la iniciativa del toc de queda, ha aplicat un succedani descafeïnat.

Situació "greu" sense mesures concordes

L'espoleta l'ha llançat Pedro Sánchez, amb una una declaració institucional en la qual ha qualificat de "greu" la situació i ha advertit que ens esperen "setmanes i mesos durs, molt durs", però en la qual no ha apuntat una sola mesura contundent. Només ha deixat la porta oberta a declarar l'alarma si les comunitats ho demanen. "Urkullu li ha trucat per telèfon i a altres presidents autonòmics perquè ha vist que calia fer alguna cosa i tirar de la resta", han indicat fonts de l'Executiu basc. Al dirigent nacionalista els tribunals li acabaven de tombar la limitació de reunions a sis persones.

Sánchez s'ha fixat l'ambiciós objectiu de baixar la taxa d'incidència dels 370 casos per 100.000 habitants actual a 25. Un objectiu impossible d'aconseguir sense mesures més dràstiques. Espanya va superar aquest nivell de contagis en la llunyana data del 27 de juliol.

Al marge de demanar "disciplina social" i apel·lar a responsabilitat de població, el president del Govern, ha tornat a explicar com funcionarà el nou 'semàfor' aprovat pel Consell Interterritorial del dijous. A cada nivell d'alerta li corresponen unes restriccions, però la decisió última queda en mans de les comunitats autònomes.

Evitar el confinament total

Entre línies Sánchez ha lliscat un advertiment: si no fem prou, els ciutadans, les administracions i els partits, podem veure'ns abocats a un nou confinament total. Fonts pròximes al líder socialista van indicar que aquest no vol passar pel calvari de juny, quan la falta de suports el va obligar a accelerar la desescalada. El president aspira a comptar amb el suport del PP, que insisteix que no és necessari l'estat d'alarma perquè bastaria amb desplegar una nova llei de Salut Pública, encara que ja no hi hagi temps per a això.

Diversos ministres creuen que davant la cascada de peticions, la decisió podria prendre's el diumenge, atès que Sánchez es troba demà a Roma, en el seu viatge per a trobar-se amb el Papa.

Però els vots del PP no són necessaris. Els últims a retirar el suport a l'alarma van ser Ciutadans i el PNB. Amb ells es va mantenir vigent els últims 15 abans que decaigués al juny i ara podrien tornar a ser la seva sustentació.

Aquesta vegada podrien sumar-se fins i tot els vots d'ERC, PDCat i ERCJuntsxCat. El Govern s'ha reunit aquest divendres de manera extraordinària per a sol·licitar a l'Executiu central la declaració de l'estat d'alarma a Catalunya.

La crida d'Arrimadas

Inés Arrimadas ha estat la primera a cridar a Sánchez al matí per a oferir-li el seu suport i reclamar-li que adopti mesures contundents per a prendre el control de la pandèmia. "Ja n'hi ha prou. Volem que el Govern prengui el control. Que assumeixi la seva responsabilitat i no es renti les mans. He demanat a Sánchez que decreti si és necessari l'estat d'alarma per a prendre mesures contundents que evitin un segon confinament", ha reclamat.

Urkullu ha recalcat que seran les autonomies les que assumeixin el comandament i la gestió de la nova situació i que, per tant, tindran la competència per a aprovar mesures restrictives en coordinació amb la Moncloa. De fet, així ho va deixar clar el Govern d'Espanya quan va obrir aquesta possibilitat a les autonomies. "Hi ha presidents d'altres autonomies que també estan disposats" a reclamar l'estat d'alarma, ha destacat el lehendakari sense citar noms, que després han fet un pas endavant.

El cas de Madrid és capítol a part. Ayuso aplicarà un fals toc de queda nocturn. S'impedirà només que siguin als carrers i a les cases els no convivents però es podrà sortir sense cap problema. El conseller de Sanitat d'Ayuso, Enrique Ruiz Escudero, el va dir "restricció d'activitat", però es va mostrar disposat a adoptar el toc de queda real si el Govern el decideix així. Amb estat d'alarma? No, això mai.

Per a la resta del dia, Madrid ha allargat l'activitat dels restaurants i bars de les 23 a les 24 hores i ha limitat la restriccions de mobilitat a les 32 zones sanitàries que sobrepassen la incidència de 500, quan el pla d'alertes fixa el moment d'actuar quan se sobrepassen els 250.

Més de mil contagis en un dia

L'objectiu d'Urkullu amb l'estat d'alarma és disposar de la capacitat legal per a aprovar mesures i poder així "actuar amb la major celeritat i diligència possible per a intentar preservar la salut de tota la ciutadania, limitar la transmissió comunitària del coronavirus i la saturació dels llits hospitalaris». El País Basc ha viscut en les últimes 24 hores un rècord de contagis: 1.033. Als hospitals bascos hi ha ingressats 401 pacients per covid-19, malaltia que acapara el 27,5% dels llits de les UCI. Encara no està en risc el sistema hospitalari, però amb l'estat d'alarma, segons Urkullu, es podria "respondre de manera més efectiva a la pandèmia".

Mentrestant, altres regions estan apostant per restringir la mobilitat, especialment la nocturna, amb el toc de queda. És el camí que han seguit Castella i Lleó, Comunitat Valenciana i Andalusia (només per a la ciutat amb més casos: Granada). Una altra cosa és que els jutges recolzin la decisió política d'aquestes comunitats. Amb la declaració de l'estat alarma estigui nuvolot quedaria buidat.

A Navarra, per exemple, els magistrats sí que han avalat el tancament perimetral de la comunitat foral, a excepció de la frontera amb França en tractar-se d'un pas internacional. El mateix ha fet La Rioja i Aragó en les seves tres capitals.

El pas endavant donat per Urkullu, precisament, correspon a la negativa que li han donat els magistrats a l'hora d'avalar les mesures restrictives aprovades pel seu gabinet. El Tribunal Superior de Justícia del País Basc no va admetre la prohibició de les trobades socials amb més de sis persones tant en espais públics com privats en tractar-se d'un "dret fonamental". La falta de base legal per a aplicar una mesura que la consellera de Salut, Gotzone Sagardui, veia "més necessària més que mai" ha fet que el lehendakari sol·liciti formalment l'estat d'alarma a Sánchez.

País Basc va aprovar el dijous un paquet de mesures, que inclou limitar a la meitat l'aforament en totes les activitats, també en les culturals i en bars i restaurants, obligats a tirar el tancament a mitjanit en lloc d'a la una de la matinada. Les discoteques romanen també tancades i els botellons, prohibits. En els 25 municipis on el virus està més desbocat, la persiana es tirarà a les 21.00 hores. En aquestes localitats amb alerta vermella, als veïns se'ls demana (no és una obligació sinó una petició) que no surtin ni entrin tret que es degui a una causa de força major. També se suspèn l'activitat esportiva en grup (només es pot practicar en solitari) i es prohibeix vendre alcohol a partir de les nou de la nit.