Després de quatre anys de debats i prop de 200 compareixences que es van iniciar al novembre del 2016, la comissió del Pacte de Toledo va tancar ahir amb una àmplia majoria un primer text en què revisa les 20 recomanacions que han d'orientar la pròxima reforma del sistema de pensions del Govern per garantir la sostenibilitat i suficiència del sistema de la Seguretat Social.
El document de recomanacions incideix en la separació de fonts de finançament i despeses de la Seguretat Social, per a refermar la viabilitat del sistema. L'objectiu és descarregar la Seguretat Social dels aproximadaent 23.000 milions de despeses impròpies estimats per l'Autoritat Fiscal de forma progressiva, «en un termini breu de temps que no podrà excedir de l'any 2023». Amb això, segons el Pacte de Toledo, «es contribuirà de forma decisiva a rebaixar l'alarma que les actuals dificultats financeres han generat i, en el llarg termini, a reforçar la seva sostenibilitat».
A més, s'estableix que una vegada que es recuperi l'equilibri dels comptes, «els excedents de les cotitzacions, sense cap límit, han d'incorporar-se al fons de reserva», ara pràcticament exhaurit. El document insta a establir un romanent mínim del fons de reserva, «subjecte a una regla endurida de disponibilitat».
El Pacte de Toledo assenyala les reduccions en la cotització per estímul d'ocupació i les prestacions assistencials de desocupació entre les despeses impròpies que han de deixar de ser sufragades amb cotitzacions. També, les ajudes a sectors productius concrets a través de l'anticipació de l'edat de jubilació en determinades activitats o el tractament favorable de la cotització en alguns règims o sistemes especials o en activitats desenvolupades per joves en formació. Les prestacions per naixement i cura de fills, els complements per maternitat en les pensions de dones o les millores en les de viduïtat també haurien de deixar de ser finançades per quotes.
A més, el Pacte de Toledo considera oportú realitzar un estudi sobre les càrregues impròpies assumides per la Seguretat Social en els últims anys, a partir de les dades del Tribunal de Comptes, per tal de posar en evidència que sense això no haurien estat necessaris els préstecs de l'estat. «Les tensions generades per la sobrecàrrega de les cotitzacions socials han encoratjat un fals conflicte intergeneracional que amaga que durant anys, els excedents de sistema es van utilitzar per finançar altres polítiques socials i el desenvolupament del propi sistema de l'Estat de el Benestar», s'afirma.
Vint-i-una recomanacions
El document en realitat inclou 21 recomanacions, ja que inclou una numerada com a «zero» en què reforça els principis bàsics del sistema públic de pensions sota els principis d'«universalitat, unitat, solidaritat, igualtat i suficiència» i expressa el seu rebuig a qualsevol «transformació radical» del model que es pogués plantejar en el futur.
El text aposta per garantir el poder adquisitiu de les pensions amb l'IPC real com a referència. Recull el propòsit d'allargar l'edat efectiva de jubilació. Incorpora l'objectiu d'aproximar la cotització als ingressos reals en el règim d'autònoms i adopta mesures en suport d'empleades de la llar, dones, joves, discapacitats i immigrants. També acull un model de previsió complementària a través de plans d'ocupació pactats en la negociació col·lectiva seguint el model basc, que, segons el document del Pacte de Toledo, haurien de comptar amb un marc fiscal i administratiu propi i més favorable que els plans individuals.
Cotització mínima
Pel que fa al càlcul de la pensió, el document considera adequat mantenir en 15 anys el període mínim de cotització necessari per accedir a una pensió contributiva de la Seguretat Social, així com la progressiva ampliació de 15 a 25 anys de el període per a càlcul de la pensió (que culminarà el 2022). A més, s'obre a l'elecció per al càlcul dels millors 25 anys de la vida laboral del treballador. Des del punt de vista de Unides Podem, el text final recull els objectius que estan plasmats en l'acord de coalició.
