Passi el que passi a les eleccions del 3 de novembre, l'empremta de Donald Trump en els tribunals dels Estats Units perdurarà durant dècades. En quatre anys de mandat, el republicà ha aconseguit nomenar més jutges federals que qualsevol dels seus predecessors en el mateix període. Tots ells conservadors i amb un perfil molt definit: el 85% són blancs i el 76% homes, un dibuix que fa d'aquesta fornada de magistrats la menys diversa des de la presidència de Ronald Reagan, segons dades del Federal Judicial Center. La cirereta al seu pastís va arribar ahir, quan el Senat va confirmar Amy Coney Barrett per ocupar el lloc vacant del Tribunal Suprem, una votació que va deixar la màxima institució judicial del país amb una majoria de sis jutges conservadors davant tres progressistes.
La rúbrica per instal·lar la ultraconservadora al Suprem es va consumar després d'un dels processos de confirmació més breus de la història i a només vuit dies de les eleccions presidencials, quelcom que no havia succeït mai. No hi va haver sorpreses en la votació d'ahir, en la qual els republicans van imposar la seva majoria a la cambra alta per posar fi a una de les batalles polítiques que ha marcat aquesta recta final de la campanya. De res va servir l'oposició en bloc dels demòcrates ni les seves maniobres per endarrerir la confirmació de Barrett, que als seus 48 anys es converteix en la jutge més jove a aterrar al Suprem.
Oxigen per al president
Els nou magistrats del tribunal ocupen el càrrec de forma vitalícia, un factor que garanteix el seu control als republicans durant la propera generació. Però aquest desequilibri podria incrementar-se encara més si Trump aconsegueix la reelecció, perquè un dels tres jutges progressistes, Stephen Breyer, té 82 anys. «Us ho podeu creure? Fins i tot jo no m'ho puc creure», va dir el president dissabte a Ohio celebrant els 220 magistrats que ha designat durant el seu mandat. Per a la seva campanya és la millor de les notícies possibles, una fita que reforça les seves credencials entre l'electorat conservador i li cobreix les espatlles en cas que el resultat de les presidencials s'acabi impugnant i la batalla legal acabi al Suprem, com ja va succeir l'any 2000.
No és una possibilitat gaire remota, tenint en compte que Trump no ha volgut comprometre's a reconèixer el resultat i porta anys anticipant sense cap prova que hi haurà un frau massiu en els comicis. El seu èxit, en qualsevol cas, el deu a Mitch McConnell, el cap dels republicans al Senat i l'arquitecte de l'estratègia judicial del president.
El partit de Joe Biden està alarmat. Hi ha moltíssim en joc. Des del dret a l'avortament al matrimoni homosexual, passant per les regulacions mediambientals i la reforma sanitària de Barack Obama, la constitucionalitat de la qual es començarà a debatre al Suprem després de les eleccions.
Trump s'imposa a les xarxes
En un altre ordre de coses, les eines digitals estan resultant claus en la contesa presidencial que enfronta Trump i Biden i poden ser-ho també el proper 3 de novembre. Tot i que les enquestes pronostiquen una victòria del candidat demòcrata que oscil·laria entre els 4 i 11 punts d'avantatge, en el món digital la realitat és una altra. En aquest sentit, Trump acumula 141 milions de seguidors a Facebook, Twitter, Instagram i Youtube, mentre que Biden té menys de 20 milions.
