«Xile ha despertat, oh, oh, oh». El cant va inundar la nit de Santiago i les principals ciutats d'aquest país. L'eufòria va ser més intensa a la capital. La distància que hi ha entre una estàtua eqüestre i un dels seus edificis més alts sembla mesurar l'horitzó d'esperança que s'ha obert en aquest país després que gairebé el 80% de la població aprovés redactar una nova Carta Magna. La multitud es va tornar a reunir la nit de diumenge al voltant de la plaça Itàlia, rebatejada plaça Dignitat, per celebrar el final definitiu de la transició democràtica que va començar el 1990. Aquest llarg camí va ser primer tutelat pel sabre del general Augusto Pinochet i després per la matriu institucional forjada durant la dictadura militar.

Al centre d'aquesta plaça s'aixeca l'estàtua del general Manuel Baquedano muntat a cavall. El monument es va inaugurar fa 92 anys, en homenatge a un dels protagonistes de la Guerra del Pacífic contra Bolívia i Perú. L'esclat social d'octubre de l'any 2019 no només va forçar la realització de la consulta. També va posar en marxa tot un procés de crítica als símbols de l'Estat i el poder. Des de llavors, la figura de Baquedano va ser un dels objectius i diumenge no va ser una excepció. La van pintar de vermell. Sobre el cap del general es va enarborar la Wenüfoye, com es coneix la bandera maputxe, el poble originari que, com vuit ètnies, busca tenir des d'ara reconeixement constitucional. També van hissar una ensenya negra, en homenatge a les víctimes de la repressió de la policia militar (carabiners), o morada, el color de les lluites feministes. El que es va posar en escena va ser una discussió sobre la pròpia identitat xilena que sembla que no s'acaba.

Des de la plaça es té una perspectiva immillorable de l'edifici Movistar, amb els seus 34 pisos que cada nit s'il·luminen com una cuca de llum gegant. Enmig de les celebracions, un grup d'artistes va projectar una sola paraula, «reneix», que resumia les expectatives d'una majoria que vol tornar a néixer i començar.Crit de denúncia

La consigna va quedar adherida a l'edifici perquè tots la veiessin. O gairebé tots. Les protestes contra el Govern de dretes que, davant el perill d'una revolta major convocar a desgana el plebiscit, havien tingut un cost humà que encara estremeix. D'una banda, 36 morts. Però, alhora, gairebé 400 ferits oculars, com el jove Brandon González, que va rebre un tret contra la seva cara a set metres de distància. Nelsón Iturriaga va ser el 21 d'octubre de 2019 a Plaça Itàlia i es va trobar amb els trets indiscriminats dels carrabiners. Un perdigó es va incrustar en el seu ull esquerre. A la infermera Natàlia Aravena li va passar el mateix. Ara té una pròtesi ocular. Altres 31 persones també pateixen ceguesa parcial.

"Mai en la història de l'oftalmologia a nivell mundial s'ha presentat aquest quantitat tan elevada de persones amb aquests traumes", va dir en el seu moment Patricio Taula, vicepresident de el Col·legi Mèdic de Xile. Des de llavors, la imatge d'un ull embenat es va convertir en un crit de denúncia. Aquests ulls a mitges van mirar també a l'edifici Movistar a la nit de diumenge, però aquest cop per detectar com titila el futur anhelat.