«Decapitat a França un professor que va mostrar caricatures de Mahoma a les seves classes», «El mestre decapitat va ser assenyalat per alumnes seus a canvi de diners», «Pugen a 27 els detinguts», «El pare d'una alumna i un islamista van llançar un decret religiós contra el professor». Són titulars de diari després del crim de l'educador francès Samuel Paty. «És com tornar a l'edat mitjana. No només volien tallar el seu cap sinó el seu pensament. La vida del professor d'institut a França és molt complicada i no crec que la decapitació canviï res del sistema educatiu», assegura una mestra d'Elx que feia classes d'espanyol a Secundària a Perpinyà, el nom de la qual en aquest article serà fictici: Marta. «Tinc molta por, per mi i per les meves filles. Perquè no només m'han agredit dos adolescents, també m'han amenaçat els seus pares», assegura amb la veu entretallada.

Aquests dies es troba a Elx. A França estan de vacances, però, a més, «ho necessitava». Ella es troba de baixa per una agressió que permet visualitzar «com està la situació del sistema educatiu francès». Els seus orígens professionals -Marta és periodista- l'han ajudat a fer un pas «que ningú fa en aquest país. No s'atreveixen a parlar, a denunciar, a dir el que està passant, perquè no només és la por de patir una agressió. Hi ha també el rebuig dels teus companys de feina, del director del centre, que no és mestre i que es juga l'ascens en la mesura que té més o menys expulsats o incidents en el seu institut. Fins i tot de la Inspecció. Ningú ens defensa», assegura Marta, el cas de la qual ha saltat a la premsa internacional perquè «soc l'única que parla».

Arriba a l'entrevista a la seva ciutat natal amb una màscara que només deixa veure'n els ulls. N'hi ha prou. En ells es percep perfectament el calvari viscut. Llueixen vidriosos, mullats, infinits... mentre explica com aquell matí «dos alumnes, de 15 anys però 1,80 d'alçada, em van agredir perquè els vaig expulsar de classe». El cas és que «ja sabia amb qui me la jugava. Porto cinc anys com a professora i tot just arribar a la professió, -on per cert és molt fàcil accedir perquè ningú vol exercir-hi-, des de la Direcció del centre em van dir que els primers mesos els dediqués a actuar com a policia de l'aula, que no intentés ensenyar, que m'oblidés del programa».

La jornada de l'1 de setembre,

la professora vivia un dia normal de classe: «S'estaven rient de mi, del meu accent en parlar francès, cridaven, donaven cops a la taula perquè no sé pronunciar bé Mohamed... ». Marta insisteix que no vol demonitzar cap origen, raça ni religió. Ho repeteix durant l'entrevista en diverses ocasions, però aclareix que «a aquest institut la majoria dels alumnes són francesos d'origen magribí. De cinquena o sisena generació. I m'han insultat, amenaçat i agredit diverses vegades, visc atemorida i ja no penso tornar-hi mai més».

To despectiu i cops

Amb tot l'enrenou de la classe, Marta es va dirigir a dos estudiants i «els vaig demanar que em deixessin fer classe. Van seguir. Els vaig expulsar. Els vaig dir que havien d'anar al despatx del cap d'estudis. S'hi van negar. Els vaig dir, contundent: 'Fora, marxeu de classe'. I em van dir, amb mirada d'odi i amb to despectiu, que els parlés amb educació, que ja els estava tocant els collons». Llavors, la mestra va demanar a una alumna que avisés el cap d'estudis i «va ser quan van dir que s'anaven. Em vaig posar a la porta per tancar-la i que esperessin el professor responsable i ja els tenia a sobre meu,

a la cara, sense donar-me la possibilitat de moure'm. Un em va empènyer per obrir la porta. No li ho vaig permetre. L'altre va anar cap enrere, on hi ha una altra porta i de sobte va aparèixer darrere meu i va empènyer la porta contra mi donant-me un fort cop a l'esquena. Ja no vaig poder resistir el forcejament».

I què va passar, van ser expulsats immediatament? «No. Res d'això. A França hi ha un moviment que, traduït, vol dir 'que no pugi l'onada', que tot es calmi». Llavors, el director li va donar suport? «Tampoc. Ni l'Acadèmia de Montpeller, que és com la inspecció acadèmica. De fet, el director em va dir que jo estava exagerant, que havia de canviar la forma de fer classe perquè són alumnes conflictius i amb un tipus de caràcter diferent, que havia d'acceptar els insults».

Com que el màxim responsable del centre «diu que no pren les decisions en calent», Marta va haver d'esperar diversos dies per conèixer la resolució de l'expedient: «Dos dies d'expulsió del centre per comportament irrespectuós». Com? «Sí, sí. I el director ni em va informar que es tractava d'un accident laboral per agressió al centre de treball i que l'administració ha de donar-me protecció jurídica».

Finalment, Marta va prendre una decisió. Primer va denunciar els fets davant la policia «per agressió física -té una tendinitis en un braç i diversos cops- i moral». I, després, «fugir de l'institut, dimiteixo, no vull saber res de l'ensenyament. El poder el tenen els alumnes i les seves famílies, i els directors, no els professors».

Quan es va produir el succés i, «com marca el protocol, vaig trucar els pares per parlar amb ells. Em van amenaçar. Em van dir que hauria d'haver-m'ho pensat millor abans d'expulsar-los. La mare d'un em va qualificar de racista tres vegades i reia com si estigués boja. Un dels pares em va dir que ell em denunciaria a mi abans de que jo ho fes ».