El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha demanat aquest dijous un suport "aclaparador" del Congrés a l'estat d'alarma i ha advertit el PP que ha de triar entre la "confrontació" de la ultradreta i el "sentit d'Estat". Ha advertit que la situació demana "responsabilitat" a tothom perquè "venen setmanes molt dures" i "un hivern llarg" on "tindrem unes festes diferents a les que ens haurem d'adaptar".

Illa ha comparegut al Congrés per demanar el suport a la pròrroga de l'esta d'alarma e un discurs de 45 minuts on ha demana "un esforç més per protegir els més vulnerables". "La ciutadania comença a estar cansada de mesos de sacrificis", ha admès, però "no és el moment de relaxar mesures" perquè "encara queda un horitzó ampli per davant".

Illa s'ha dirigit a la bancada del PP -que ja ha avançat la seva abstenció- per demanar que "reflexioni" i "encerti" en el seu vot, perquè el govern espanyol està fent "el mateix" que estan fent altres executius d'Europa. "La ultradreta ha optat la confrontació" i ha de decidir "si és un partit d'Estat". "És el moment de la política adulta, dels consensos", ha sentenciat.

En aquest sentit ha insistit que el PP ha d'optar per ser una "oposició constructiva". "Espero que pel bé de tots triïn unir forces amb el govern per donar una resposta contundent a la segona onada".

Cinc milions de descàrregues del Radar Covid

Illa ha avançat que l'aplicació Radar Covid ja acumula cinc milions de descàrregues i ha explicat que serà interoperable amb altres països de la Unió Europea que també estan adherits al node europeu d'interoperabilitat per a aplicacions de rastreig. Serà a partir d'aquest divendres 30 d'octubre i alguns dels països són Alemanya, Itàlia, Dinamarca, Croàcia, Irlanda o la República Txeca. A Espanya, l'app ja té més de cinc milions de descàrregues.

Objectiu: Menys de 25 casos per cada 100.000 habitants

En aquest marc ha apuntat que l'objectiu del seu executiu és que hi hagi menys de 25 casos per cada 100.000 habitants, menys del 4% de positivitat i menys del 5% d'ocupació de les UCI per covid. L'escenari actual, ha sentenciat, és "molt preocupant" perquè a les portes de l'hivern "tenim un risc alt" i "estem plenament immersos en la segona onada de la pandèmia, la covid s'estén per tot el Món a gran velocitat", i amb el canvi d'estació "el nostre país veu agreujada la seva situació".

Sis mesos revisables als quatre

Illa ha detallat els elements bàsica d'aquest estat d'alarma, que té "un horitzó temporal ampli" que permet que les CCAA activin o desactivin" les mesures "en funció de l'evolució" de la pandèmia.

Són sis mesos fins el 9 de maig, però es podran revisar al quart mes, el 9 de març, per part del Consell Interterritorial i per la Conferència de Presidents, d'acord a l'entesa assolida amb ERC. Sánchez compareixerà cada dos mesos i Illa mensualment.

L'estat d'alarma que s'aprova aquest dijous situa els presidents autonòmics com a competències delegades per a l'aplicació de mesures i estableix un toc de queda de 11h a 6h que les CCAA poden avançar i endarrerir una hora al seu criteri.

Els presidents poden imposar confinaments complets o parcial del seu territori, com han fet diverses CCAA, i poden limitar el nombre de persones que es poden reunir a espais públics o privats a sis persones, com també han fet la majoria de les CCAA.

El govern espanyol encara el debat amb els suports garantits un cop aquest dimecres va assolir un acord amb ERC perquè l'estat d'alarma es revisi al cap de quatre mesos -tal com va oferir el president espanyol, Pedro Sánchez- i que el propi Sánchez hagi de comparèixer al Congrés dels Diputats cada dos mesos.

El PP ja ha avançat la seva abstenció, i l'executiu espanyol comptarà també amb el suport de la majoria dels seus socis parlamentaris. Una de les incògnites de la jornada és que fran els quatre diputats de JxCat un cop els quatre del PDeCat ja han avançat la seva intenció de votar a favor de la mesura, cosa que pot propiciar un vot diferenciat.

Sánchez aconseguirà d'aquesta manera previsiblement l'aval del Congrés per a un estat d'alarma de sis mesos, fins el 9 d'abril, amb la condició de comparèixer cada dos mesos i la possibilitat que el 9 de març el Consell Interterritorial de Sanitat revisi la mesura per decidir si s'aixeca o no.