La realitat no té escapatòria: el coronavirus ha contagiat més de 8,8 milions de persones als Estats Units, ha deixat més de 227.000 morts i segueix colpejant el país. En les dues últimes setmanes hi ha hagut un 39% d'augment de nous casos i només dimecres es van registrar gairebé 80.000 i 1.025 morts segons les dades de la Covid Tracking Project. Si es fa cas a Donald Trump, ja sigui a Twitter o en els mítings de la seva frenètica activitat a la recta final de la campanya, però el missatge és que el país «està deixant enrere el pitjor».

Aquesta afirmació no té base científica. No és, per descomptat, el que diuen experts sanitaris com el doctor Anthony Fauci, que dimecres reconeixia que la normalitat pot no tornar fins al 2022. Tampoc és el que estan veient les borses, aquest oracle que en temps de vaques grasses a Trump li agrada esmentar com a senyal dels seus triomfs però que ha desaparegut del seu discurs en dies com dimecres, quan moguts per les pors a la pandèmia els mercats nord-americans van continuar caigudes que apunten que tancaran la seva pitjor setmana des del març.

Mentre Trump apareixia en un escenari amb Nigel Farage, o feia servir el contagi del seu fill Barron per minimitzar la gravetat de la COVID-19 («tot el que va necessitar va ser un clínex», va dir), Joe Biden oferia un discurs molt més sobri i realista sobre la pandèmia a Wilmington (Delaware). «Fins i tot si guanyo farà falta molta feina dura per acabar amb aquesta pandèmia», va dir l'exvicepresident, que va qualificar l'actitud de Trump d'«insultant» cap a les famílies nord-americanes que estan patint.

Més de 50 milions de nord-americans han votat ja per correu, i presumiblement altres 100 milions ho faran físicament el proper dia 3 de novembre tancant així una de les xifres de participació més altes de la història de les eleccions.