L'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz va esmentar sense que ningú li preguntés tant l'expresident del Govern Mariano Rajoy com l'ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal. Però per exculpar-los. Fonts presents en la declaració van assegurar que el polític català va negar que cap d'ells l'hagués instat a posar en marxa l'operació Kitchen o qualsevol altra actuació il·legal relacionada amb l'extresorer del PP Luis Bárcenas.
Va explicar que només Rajoy hauria tingut autoritat per ordenar-ho, però no va passar, perquè ni tan sols hi havia preocupació amb el que pogués guardar l'ex-senador, que va ingressar a la presó el juliol de 2013. Per aprofundir en aquesta suposada despreocupació va sumar a la Gürtel altres casos de corrupció que afectaven el PP com Púnica o Lezo, encara que tots dos fossin posteriors.
La seva estratègia de defensa va passar per negar-ho tot. A diferència del que va explicar al jutge Manuel García-Castellón el seu número dos, Francisco Martínez, Fernández Díaz va dir ignorar qui era Sergio Ríos, el xofer de Bárcenas que va col·laborar en l'espionatge il·legal al seu cap i tot allò relatiu a la Kitchen.
L'exministre va insistir que es va assabentar de la Kitchen per la premsa, perquè no estava en el dia a dia de les operacions policials; només s'informava a través del seu equip del que podia necessitar per a les seves compareixences parlamentàries.
Investigació paral·lela
Llavors el jutge li va dir que, a més de la investigació seguida a l'Audiència Nacional sobre la Gürtel, hi havia indicis que es va realitzar una paral·lela il·legal per espiar Bárcenas i intervenir-li la informació comprometedora que pogués guardar. L'exministre va respondre que en aquest cas seria una «deslleialtat».
Era tal el desconeixement al·legat per l'exministre que el jutge el va arribar a titllar-lo de «francament depriment» i va assenyalar que el ministeri havia de ser «un regne de taifes». Fernández Díaz no li va discutir sinó que va aprofundir en aquesta línia en respondre-li que fins i tot es va assabentar per Rajoy de l'escorcoll de la seu principal del PP, ordenat pel jutge Pablo Ruz en la causa dels papers de Bárcenas, just la que es va intentar frustrar amb l'espionatge il·legal a l'extresorer.
En qualsevol cas, aquesta ignorància no va ser un impediment perquè Fernández Díaz tragués pit per haver estat el desè ministre d'Interior, «i l'últim», amb el qual va actuar el principal imputat en el cas Tàndem en què s'investiguen les clavegueres policials, José Manuel Villarejo. Va afegir que va realitzar un gran servei a Espanya en els temps del socialista José Luis Corcuera a Interior, circumstància que li havia comentat l'exdirector general de la Policia Juan Cotino, que va estar acusat de la peça de la Gürtel relativa a la visita del Papa i que va morir durant la pandèmia.
De totes maneres, només coneixia Villarejo d'un parell d'actes protocol·laris i va recordar que en els àudios intervinguts a l'exministre hi havia també un un dinar amb un magistrat de l'Audiència Nacional de llavors i de l'actual fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado.
Pendent del telèfon
L'exministre es va mostrar molt dolgut amb qui va ser el seu número dos pels missatges SMS que aquest diu que li va enviar i que, després de ser imputat, va portar a un notari per donar fe de la seva autenticitat. Com que Martínez els va esborrar del seu propi telèfon no consten d'una altra manera en la causa i Fernández Díaz nega fins i tot haver-los vist. Això va motivar que els fiscals Anticorrupció sol·licitessin al jutge que es revisés el mòbil de l'exministre. Tot i que inicialment la seva defensa va posar objecccions, Fernández Díaz el va entregar.
